If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

diumenge, 20 de setembre del 2009

Ara sí, la meva presentació


Bueeeeeeeeeeenu........doncs bé, em presentaré!

My name is Laura, és un nom que prové del llatí laurel i significa victòria. Espero que es manifesti aquest significat en la vida real :) Tot i que també han d'haver-hi derrotes, sinó les victòries no serien especials!! En fi, després d'aquest petit comentari (el qual me'l va ensenyar el meu recent professor de llatí Joseph Collins, un tiu genialíssim!!!!!!!!!! Ja paralré d'ell en algun "capítol") segueixo amb mi. Tinc entre 15 i 18 anys, millor no dir l'edat exacte, i des del 16 d'abril del 2007 visc a Vidreres, un poble bastant acollidor (amb gent una miqueta/molt tancada, però bé) de la comarca de la Selva, a Girona.
Pel que fa al meu aspecte físic, soc una noia que medeix 1,62/63 m, peso 52 kg, cabell arrissat, llarg i fosc, ulls color mel, nas petitó (part preferida del meu cos, juntament amb les cames), boca també petita, coll normal......pits.....ahà! Passo directament a les cames! Cames bastant musculades, una miqueta curtetes potser, i ja està. Però això no és gaire interessant...
Com sempre dic jo, el que s'amaga dins és el més important!
Jo em considero una persona que SEMPRE SEMPRE SEMPRE estic disposada a ajudar a qui sigui, de la meva boca molt poques vegades sortirà un NO com a resposta. Em sento bé ajudant, i mai dubto a oferir-me. El meu tret caracterísitc és la grandíssima facilitat que tinc per riure. Ric per tot, sobretot de coses ben tontes...però bé, no hi puc fer res! I suposo que aquest fet va lligat amb la meva alegria, ja que penso que sóc bastant alegre i sempre uqe algú té algun problema m'agrada ajudar-lo o simplement, escoltar-lo. També sóc bastant madura (tot i que em pots veure molt sovintment jugant amb nens petits, o bé fent alguna classe de coses que només fan nens de 7 o 8 anys (però això vol dir divertir-se, no ser madur o no!!!!) i els adjectius de responsable, bona alumna i humil també em podrien definir.

No m'agrada molt parlar de mi, i crec que em contradiuré amb aquest blog, però és l'únic lloc on puc escriure de mi (bueno al diari també) i em fa il·lusió fer-ho. Per un cop no passa res, no???!!!

Què més em deixo?? De la família i els amics parlaré en altres ocasions... A bueno podria dir què vull fer en un futur....però també ho deixaré per un altre moment, sino ho explicaria tot ara i tampoc és plannnn!!

Doncs això és pràcticament all!!!

Espero que us hagi agradat!

Fins aviadeet!!

La responsable de redacció, Laura Marés!!!

dissabte, 19 de setembre del 2009

Una miqueta d'introducció.....

Weeeeeeeeell!!!
Ja fa bastant temps que tinc això obert però mai m'havia posat a escriure seriosament. No pretenc que el llegeixi ningú, potser una, dues persones? El que m'interessa amb aquest blog és fer-lo servir com un diari tecnològic. A veure està clar que no hi escriuré molt molt molt detalladament, ja que això ho pot veure qualsevol! Però algun que altre pensament, de manera camuflada, etc, sí!

Coincidint amb aquests dies en els quals no em trobo gaire bé (moralment) i m'agradaria desfogar-me amb algú o alguna cosa, aprofitré per fer-ho mitjançant aquesta via. Ja que em considero una persona molt extrovertida, però al loro, només amb els sentiments positius, amb l'altre tipus de sentiments, tot es queda dins meu, tot. Em costa moltíssim treure-ho, i tot i que molts cops m'agardaria confessar-ho tot a algú, se'm fa un nus al coll i em sento molt molt impotent, i això encara em posa més...trista, o la paraula qe sigui.

Bé, no tinc més temps, tinc un dinar de la comunitat i haig de marxar!
Més tard, o demà, em presentaré.

Byebye.