Com vaig dir, ara toca posar una miqueta de frases, les quals són extretes del meu llibre preferit, Las cosas que no nos dijimos, de Marc Levy.
A la contraportada d'aquest llibre, lloc que ocupa, normalment, un petit resum del llibre en qüestió, en aquest diu això:
"Cuando una novela es buena de verdad, no se deja describir fácilmente...
Inteligente, emocionante, divertida, ágil, imprevisible, tierna, cosmopolita, deliciosa, absorbente, dulce, profunda, mágica, intrigante, adictiva, cómplice, romántica, urbana, sorprendente, vital, entrañable, apasionada, sutil, original, esperanzadora, única, sensible, catártica, cautivadora, ingeniosa, magistral, extraordinaria y absolutamente inolvidable."
Quan vaig tenir aquest llibre entre les mans i vaig llegir això, no m'ho vaig pensar ni dos segons en obrir-lo...i en acabar-lo, vaig estar d'acord amb caddascun d'aquests adjectius.
Estareu intrigats per saber de què tracta aquest llibre tan...magnífic...oi?
Doncs bé, simplement narra una història familiar, entre el drama i la comèdia, que parla de les segones oportunitats, i ens transporta a un escenari del Berlín de la caiguda del mur, una ciutat idílica per a reconciliar-se, i on s'han escrit molt poques coses de caire amorós. Julia és la protagonista, un noia jove que porta una vida estable. Pocs dies abans de casar-se amb el seu promès rep la notícia de la mort del seu pare, cosa que fa anul·lar immediatament la cerimònia. Fins aquí no hi ha res d'estrany...però què passa si et digués que amb aquest home, el seu pare, no hi té relació des de fa quasi 1 any i sempre ha estat, per ella, un home absent?
Bé, un cop "enterrat" el seu pare, dies més tard la noia rep un paquet sorpresa a casa seva. Es tracta d'una última sopresa que li ha preparat el seu pare. Amb ella tornarà al passat, viurà un munt de moments nous, aprendrà el més valuós de la vida...és a dir, tindrà una segona oportunitat, tot i que li costarà moltíssim acceptar-ho.
Si vols saber quina és aquesta sopresa, ja saps, llegeix el llibre. Estic segura que no defraudarà a ningú.
I aquestes són la tria de frases que trobo magnífiques!
Sólo es demasiado tarde cuando las cosas son definitivas.
La memoria es una artista extraña, redibuja los colores d la vida, borra lo mediocre y sólo conserva los trazos mas hermosos, las curvas más conmovedoras.
Un dia superarás la impresión de amargor que te impide apreciar el sabor de las cosas.
La vida no se vive en recuerdos que se confunden con anhelos. La felicidad necesita algunas certezas, por pequeñas qe sean.
¿Sabes? Tiene gracia, todos encontramos buenas excusas para no permitirnos amar, por miedo a sufrir, por miedo a que un día nos abandonen. Y sin embargo, cuánto amamos a la vida, pese a saber que algun día nos abandonará.
Deja de proyectarte en el futuro. No hay platos rotos que reparar. Sólo hay cosas que vivir, y nunca ocurre como uno lo había previsto. La vida pasa a una velocidad de vertigo.
Tienes la suerte increíble de que, por una vez, tu vida esté patas arriba, ¿y tú quieres ponerla en orden?
Lo que más daño hace en el amor es la cobardía.
Lo importante, querida, no es saber en qué ciudad o en qué rincón del mundo está el otro, sino qué lugar ocupa en el amor que a él nos une. Los errores no cuentan, Julia, sólo lo que uno vive.
¿ De qué me sirve recorrer la Tierra para traer la verdad de los demás si me miento a mi mismo, de qué me sirve ir de país en país cuando la mujer a la que amo no está en ninguno de ellos?
Què us semblen?
Altres llibres de l'autor són, Ojalá fuera cierto (portada també al cinema), Los hijos de la libertad o Volver a verte, entre d'altres.
