Estic segura que, si preguntés als més de sis mil milions de persones del planeta Terra quin consideren ells el llenguatge universal, la resposta predominant seria, sense cap mena de dubtes, la música.
L'altre dia vaig veure una pel·lícula, Hijos de un Dios menor, i entre moltes coses, em va impactar sobretot una: els sords poden escoltar la música! Bé, escoltar no, sentir-la, que encara és millor. No en tenia idea, d'aquest fet, ho vaig buscar fins i tot per Internet i és completament cert. Les vibracions de la melodia les poden arribar a sentir, ja que vibren també en l'interior del seu cos, això sí, si la música està una miqueta alta. No és increïble?
La música és quasi més antiga que nosaltres mateixos, sempre sempre sempre ens ha acompanyat al llarg del nostre camí com a humanitat, l'hem anat perfeccionant i ha anat variant constantment.
Mentre escric aquestes paraules, noto que és difícil explicar exactament què és, la música. Suposo que cadascú té la seva propia definició, i potser això és també el toc tan caracterísitc que té, que és diferent per a cadascú. I d'una cosa n'estic segura: no hi ha cap individu al que no li agradi qualsevol tipus de música!
Jo, quan escolto les meves cançons preferides, em trasmeten una sensació tan especial, com si ningú més ho sentís, únicament jo, em vénen ganes de plorar alhora que vull esclatar a riure, tinc ganes de ballar, cantar, però cada instrument o senzillament la veu, fa que em paralitzi i no pugui moure'm com m'agradaria...suposo que d'això se'n diu emoció...
Com m'agradaria que cada moment de la meva vida tingués una cançó específica depenent de la situació, com en les pel·lícules! Qui sap si en un futur ho viurem...
I és que la música és una de les poques coses que tenim en aquest planeta que no entén d'edat, de sexe, de color de pell, de fronteres, de religions, de diners, de RES! Tant pots veure la tribu més prehistòrica de l'Àfrica ballant i cantant cançons com un ric occidental de l'altra part del planeta escoltant en el seu MP3 les últimes novetats...
I poso la mà la foc que mai, mai , mai, deixarà d'haver-hi música.
