If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Només UN?

17 d'octubre. Dia internacional de l'eradicació de la pobresa. 
A les grans ciutats la gent més solidària s'ha manifestat, han demanat una major solidaritat global, s'han animat a fer donatius, s'han celebrat actes solidaris, etc. 

Necessitem l'excusa d'un "dia internacional" per fer tot això? 
Crec que ho hauríem de fer més sovint, no solament UN dia a l'any.

dijous, 14 d’octubre del 2010

confused.

I'm spending my time
watching the days go by
feeling so small

dimecres, 13 d’octubre del 2010

..

No m'agrada anar en línia recta...prefereixo pujar.....................i després baixar.............però sempre tornant a pujar

diumenge, 10 d’octubre del 2010

dia gris



Diumenge de pluja, avorrit i buit. Encara em queden dos dies de festa, però amb una llista de deures bastant llargueta. No em ve de gust fer-los, només vull llegir, llegir, llegir i llegir. Vull omplir-me d'alguna cosa, però no sé ben bé de què; vull submergir-me en la història dels protagonistes, vull oblidar-me del meu entorn per uns dies.....no m'agrada, no hi veig res de bonic, és més, crec que m'he cansat. Vull anar-me'n ben lluny, veure cares i paisatges nous, per trobar aquella cosa que em falta, per omplir el got, tota sensació de buidor que últimament sento. No vull dir que aquesta buidor sigui negativa, simplement no m'agrada sentir-la, necessito rebre coses, i noto que no passa res. Però.....marxant ho trobaré? O em sentiré encara més buida i sola? O potser és que sóc massa exigent amb els meus sentiments?

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Yo, también



- No sé si es bueno seguir adelante...y si no te gusto? Yo ya soy feliz así. Estar contigo contigo es lo mejor que me ha pasado en la vida. No lo estarás haciendo por pena?
- Lo estoy haciendo porque yo también te quiero.
- Yo no he hecho nunca el amor.
- Yo tampoco. Me he acostado con muchos hombres en mi vida, pero nunca he hecho el amor.
- Con muchos muchos?
- Más de los que cabrían en este hotel.
- A mi me da igual, te quiero como eres.
- Daniel, si lo hacemos no quiere decir que seamos novios, y tienes que saber, que si sufres, tendrás que disimular todo el tiempo y estar feliz cuando te vea. Necesito que entiendas que esto es sólo hoy, nada más.
- Y nada menos.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

1, 2.....................

- Va, haig de marxar...és tard i tinc coses a fer...
- Vale, compto fins a tres, ens separem i marxes
- D'acord, comença
- Un..................................................dos..........................................
- I...........?
- Ja està, no hi ha més
- :)



divendres, 1 d’octubre del 2010

potser

Potser l'única manera que tindríem de no fer mal, un mal irreparable a les persones que ens volten, seria tractar d'esdevenir, encara que només fos per un moment, allò que elles són, mirar a través dels seus propis ulls la nostra realitat.


-Maria Aurèlia Capmany-





dijous, 30 de setembre del 2010

Up & down

Day by day, we try to reach the stars. However, there are times that not only we can see them...


Haig d'aprendre a fer que no m'afecti tant el que l'altra gent em diu...a confiar més en mi mateixa, a no doblegar-me quan em diuen una cosa negativa, i menys si no és certa...Sí, haig de de fer-me més cas a mi mateixa, a ser una mica egoísta. 





dimecres, 29 de setembre del 2010

days like these...

Com odio aquests (pocs) dies de baixón que em vénen sense avisar....en què en cada moment tinc ganes de plorar i no sé ben bé per què! Dies en què sento com si el món es movés a gran velocitat i jo tingués els peus lligats amb una cadena al terra, sense poder moure'm, només observant la resta de la gent rient, parlant, estimant-se, enfadant-se...i a mi ningú em veiés. Dies en què em sento sola, sí, molt sola, com si no li importés a ningú. Dies en què només em veig les coses més defectuoses de mi mateixa, arribant-me a odiar! Dies en què vols cridar i plorar però no sé on ni com fer-ho, per por a que no hi hagi ningú per consolar-me. Dies en què només tinc ganes d'estar de mal humor amb tothom, de no ser amable. Dies en què em costa molt, somriure de debó. Dies en què em vull aïllar de tot i de tothom. Dies en què dubto si estic fent el correcte, en què em vull fer enrere de tot, per no equivocar-me i no patir.

Dies en què necessito que em diguin que m'estimen, que algú està al meu cantó, que simplement amb una mirada de complicitat em facin sentir que no estic sola, que em regalin una abraçada.

Per sort......sé que aquest sentiment de "tristesa" s'anirà algun dia o altre, potser demà mateix. I precisament aquests dies fan que t'adonis de lo valuosos que són els dies en què tot sembla perfecte! Algú em va dir un cop....per estar content, abans s'ha d'estar trist!

dimarts, 28 de setembre del 2010

29 S

És indignant que totes les mesures contra la crisi siguin socials i no hi hagi retallades en la despesa militar, ni mesures fiscals que afectin els que més tenen."

Sé que ara per ara, no m'afecta gaire la reforma laboral i el pla d'ajust que el govern vol aplicar, però per què no paren de fer reformes i retallar als que menys han causat aquesta crisi i als que "menys" tenen? En canvi, els que han contribuit més a crear-la, els rics capitalistes, són els que menys en surten perjudicats, més aviat al contrari. En què els ha perjudicat, la crisi, als esportistes d'èlit, als grans empresaris, etc? En gaire res, continuen guanyant la mateixa barbaritat de calers. Què fa el govern destinant milers d'euros a institucions bancàries internacionals per a veure si es pot sortir d'aquesta crisi? No seria millor invertir-los en coses més efectives i profitoses? Tot plegat és una paradoxa, és absurd, tota la política és aburda, i els diners, més. Però és veu que ambdues coses mouen el món. Això sí que és absurd. I trist.
Em costa entendre el fet que siguem incapaços de gestionar els diners envers serveis socials que garenteixin les necessitats fonamentals de la població, de la majoria! Doncs no, ens dediquem a engreixar els rics, la minoria.
Retallar drets als treballadors i acontentar els que ens han portat a la crisi, ja que la reforma laboral incrementa el poder empresarial, els subvenciona, mentre que els treballadors podran ser acomiadats sense gaires problemes. No veuen que aquestes reformes només provocaran més desigualtat?

I mentrestant..........................

- 600 milions d'euros es gasta l'Exèrcit Espanyol en 10 dies
- Els futbolistes guanyen les mateixes fortunes
[...] I no escric més coses per no fer-ho dramàtic...

De debó hi ha crisi?
Jo crec que l'única crisi que hi ha actualment és la de falta de coherència.