les respostes vindran soles....amb el temps.

"Per què em sento així?"

Sempre intentem buscar explicacions i motius a tot el que ens passa pel cap que no entenem, a totes les emocions o sentiments que sentim i no sabem per què les sentim...
I a vegades, ja per l'afany en trobar respostes ràpides, ja per senitr-nos bé amb nosaltres mateixos, ens equivoquem/confonem.
No ens hem de precipitar...perquè amb els dies vas trobant les respostes...en els petits gestos, en els subtils detalls. Ells són els que ens donen les respostes a tot el que crèiem sentir o pensar. I a vegades no coincideixen amb el que crèiem pensar que sentíem. I et sents millor, perquè ja pots dir que ho tens clar. I sí....tot és qüestió de temps, de mirar-s'ho des d'una mirada més freda i distant.

Sus crisis, nuestras soluciones -SUSAN GEORGE-

¿Crisis? ¿Habéis dicho crisis? Pues aquí tenéis: el trabajo es sólo elegir. Derrumbe de la economía de casino y de las finanzas mundiales, pobreza y desigualdad creciente desde hace treinta años, lucha cotidiana de millones de personas para acceder al agua y a la alimentación, calentamiento del clima con desastrosas consecuencias. Todas estas crisis proceden de las mismas políticas neoliberales establecidas por los mismos actores; a pesar de que se agravan mutuamente, ninguna es una fatalidad. Podríamos gozar de un mundo limpio, verde, rico y justo, donde todos y todas pudiéramos vivir dignamente. A su lógica, debemos oponer la nuestra. No es tan complicado si comenzamos por invertir los términos...

Podemos llamar a esta crisis, crisis del sistema, de civilización, de globalización, de valores humanos, o utilizar algún otro término universal, omniabarcador; la cuestión es que nos ha encarcelado mental y físicamente y que hemos de liberarnos. La clase dominante que dirige la cárcel en la que estamos aún quiere “todo para ellos y nada para los demás”, pero desde la época de Adam Smith “los demás”, mediante su propia lucha, han aprendido a leer, escribir y pensar de forma crítica. La fuga misma depende de cada uno de nosotros, y de todos en conjunto.

Del llibre de Susan George (Sus crisis, nuestras soluciones) 

Aquest llibre promet!

goooooooo away!

Què difícil és mantenir la distància adequada.....

Però saps què li dic a la distància adequada i, en general, a totes les mesures preventives per no patir? Que ja se'n poden anar ben lluny, que no les vull, que em deixin tranquil·la, perquè no vull estancar-me en el que va ser, ni amoinar-me pel que podrà passar, sinó que vull estar aquí i ara, sentir la senzillesa del moment, res més. I és que no hi puc fer res.....hi he caigut, quan menys m'ho esperava, quan em pensava que tot havia acabat.

you.

Ho sento per tots els mals de cap que t'estic portant aquests dies....em sento fins i tot malament per estar així...però has d'entendre que a vegades necessito que em diguis que sóc important per a tu, que m'aprecies com jo t'aprecio a tu, que em diguis que no estic sola, que m'abracis quan més ho necessito sense que jo et digui res!! Sinó....em costa seguir endavant....i em menjo el cap inútilment.
Crec que aquests dies ja t'ho he dit tot....i espero que tot torni a la normalitat, no saps quant ho desitjo!

Ja t'ho vaig dir, però no em canso de dir-t'ho, ets IMPRESCINDIBLE per a mi, Arià, i cada dia ho comprovo més....no saps com em sento quan discutim o no ens entenem......sense tu, no puc.

Ara torna't a llegir l'escrit amb aquesta cançó (a tot volum eh!) :

http://www.youtube.com/watch?v=x1yOGhnmYfI

No et sents diferent? :)

témer.

Algú un cop em va dir..."No hem de tenir melancolia pel que deixem enrere sinó esperança i il·lusió pel que ens queda per endavant". Hi estic totalment d'acord, però a vegades som massa cobards per "desfer-nos" de certes coses......o potser és por....i per això deixem passar el temps....pensant i esperant que algun dia ens ompli allò que notem buit.


Però quan ens atrevim a fer el pas, a lliurar-nos del que no ens omple, encara ens sentim més buits, tot i que amb els dies t'adones que vas fer el correcte, i que en alguna altra cosa trobaràs allò que et falta, o simplement, et tornaràs a sentir viva.

9

A veces cuando algo sucede, pensamos que no debería haber ocurrido así. Por eso sentimos, cuando muere un ser querido, cuando perdemos unas elecciones, cuando sufrimos cualquier derrota, que todo ha terminado. Y no es verdad. Ése es el principio siempre. Porque la grandeza se alcanza, no cuando todo va bien, sino cuando la vida te pone a prueba, cuando tienes un gran tropiezo, cuando te decepcionan, cuando la tristeza te invade. Porque solamente estando en lo más profundo del valle, puede saberse lo magnífico que es estar en la cima de una montaña.

HELP!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

NO PUC MÉS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! NECESSITO SORTIR CORRENTS D'AQUÍ, PLORAR, CRIDAR, DESAFOGAR-ME.....I NO EMPASSAR-M'HO TOT!!!!!!!!!!! PERÒ EL QUE MÉS NECESSITO ÉS PARLAR AMB ALGÚ, TROBAR AJUDA, TROBAR RESPOSTES. I NO TROBO RES D'AIXÒ!

TOT I ESTAR RODEJADA DE GENT, MAI M'HAVIA SENTIT TAN BUIDA, TAN SOLA, TAN CONFUSA, TAN.........FETA MERDA

imprescindibles!

Diuen que per saber si realment ens importa alguna cosa, a vegades ens hem d'allunyar d'allò per comprovar si ho trobem a faltar i de debò ho necessitem. 

Jo, ho he comprovat, i no sabeu fins a quin punt sou importants per a mi! 

Com m'agrada poder dir: "FINS DEMÀ!"

sempre endavant

"A veces en la vida hay que saber luchar no solo sin miedo sino tambien sin esperanza"


Avui he llegit aquesta frase i m'he quedat pensant en l'última part, en la de lluitar sense esperança....què vol dir exactament "lluitar sense esperança"? Jo crec que es refereix a continuar lluitant per allò que desitges i vols, esforçant-te  tot i saber que segurament no ho aconseguiràs. 
Però sempre has de lluitar, si creus que és necessari. És com aquella frase d'en Gandhi: "tot el que faci serà insignificant, però és molt important que ho faci". Només importa el que un mateix pensi, què importa la resta? Aconseguir-ho o no és una altra cosa, però almenys hauràs fet l'intent.


Precisament això, crec que vol dir. I sota el meu parer, ho podríem aplicar a la lluita contra el canvi climàtic o contra la pobresa. Si som realistes, sabem de sobres que difícilment sortirem guanyant en ambdues lluites, però és molt important que s'intenti, que ens conscienciem....qui sap si aquests errors que estem cometent la humanitat d'avui en dia poden servir de lliçons d'aquí uns segles. És més còmode no lluitar, però a mi m'agrada el camí difícil.

SICK PEOPLE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Per què hi ha gent tan estúpida en aquest móoooooooooooooooon????????????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Gent que va per la vida com si fos el rei o la reina de toot i de tothom! Gent que juga amb els sentiments d'altres persones sense pensar ni un moment en el que allò significa pels altres! Gent que es pensa que té a tothom rendit als seus peus! Gent que es pensa que per dir unes simples paraules ja té tot solucionat!!!!!!!!!!!!!!!!!! Gent que parla d'assumptes que no són seus sense saber res!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Gent falsa que té els valors pel cul!!!!!!!!! Gent a qui li interessa més anar al centre comercial que preocupar-se per la seva millor amiga!!!!!!!!! Gent que a la segona de canvi et deixa a l'estacada!!!!!!!!!!!!! Gent que et falla un i un altre cop quan tu ho dones tot per ells.......!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja ho sé que també hi ha gent meravellosa, però a vegades costa de veure-ho..................

Estirar-me al llit i tapar-me amb el coixí!!!!!!!!!!!!!! Això és l'únic que vull ara mateix! Evadir-me d'aquesta SICK SOCIETY!!!!!!!