Diga-m'ho tu, va. Per què et vaig triar? Podria haver sigut tot molt molt més fàcil...però saps? No me'n penedeixo. Va ser el millor examen que vaig fer mai, potser em vaig passar i tot, i la nota d'uns pringats racionals filosòfics no em farà pensar d'una altra manera. Avui estic cansada, molt cansada, però no he pogut evitar posar-me nerviosa i començar a mirar i remirar les diferents opcions.
- Anar a Madrid, o a alguna ciutat no catalana, fer periodisme. Estar lluny dels meus, masses diners, no m'ho puc permetre. A més, la que més m'ha agradat, una doble titulació en periodisme i relacions internacionals, era privada. Opció descartada.
- Marxar uns mesos, no sé, dos, o sis, o deu, a fer algun camp de treball, a treballar en granges orgàniques, a fer tasques a canvi de manutenció i allotjament, en qualsevol país. Sona tan bé...però em fa por. Molta. I si vull tornar, què faig? He estat mig estiu lluny dels meus, i ha estat genial, però tenia ganes de tornar, al final. L'any que ve seria començar tot de nou. Tothom em diu que és mala idea. Això tinc temps de fer-ho sempre, tot un estiu, tot un any quan acabi "els estudis". Opció encisadora però poc factible, ara per ara.
- Començar la carrera que m'han assignat, ciències polítiques. A la pompeu, a Barcelona. Bf...fa tants anys que esperava aquest moment, el de marxar a Barcelona a estudiar, a viure en un pis, a conèixer més gent, a moure'm per la ciutat que més m'agrada del món, no sé...el fet que vull anar a viure a Barcelona i estudiar allà és una de les poques coses que sé que vull segur. Per això descarto la idea de marxar fora de Catalunya el primer any. Vull estar aquí! D'anar a un altre lloc a estudiar ho faré segur algun any, però no aquest. Però i si no em satisfà al 100% el que estudio? Sí, puc marxar. Pèrdua de temps? En absolut. Hi ha temps, no cal córrer. He ensopegat, sí, i què? Continuaré movent-me, potser marxar seria de covards. Un altre punt en contra és el fet que coneixo tres persones que faran aquests estudis. Volia canviar, volia desconnectar, començar un altre camí, perquè si els 4 anys restants són com aquest (sentimentalment parlant), me'n vaig a Austràlia. També tinc por. De que sigui tot igual quan sempre m'he imaginat que anar a la universitat seria tot tan diferent, por de que no m'agradi, por de tot.
No estic triant una optativa, estic triant uns estudis universitaris. Bf...vaja merda. Tinc ganes de plorar. Canvio la matrícula d'honor per una plaça a periodisme. M'ho pago jo si voleu. Enfi...ara toca ser encara més valenta, prendre més decisions, i sobretot no aturar-se per por. Potser en faig un gra massa, però a qui no l'espanta el futur? Cada cop estem més sols davant la vida, em començo a moure pel món sola, a prendre decisions que només m'afecten a mi, i si m'equivoco? En aquestes incerteses és quan hem de treure el millor d'un mateix, suposo, però ara estic cansada...demà serà un altre dia.
El fracaso consiste en no persistir, en desanimarse después de un error, en no levantarse después de caer. (Thomas Edison)
mirar-ho tot amb ulls nous, per créixer, per avançar, per superar obstacles;
capítols que escribim amb tinta de dolor;
estimar i no poder-ho pronunciar;
mentides que foren bones per a la consciència però dolentes per al cor;
no poder estar amb una persona, però tampoc sense ella;
mentres més intentes oblidar, més trobes a faltar.
Que què collons faig¿? Doncs de moment continuar pensant, sentint, reflexionant i avançant. Fàcil, no? Gaudir de tot això no necessita cap grau ni carrera ni llicenciatura ni màster ni doctorat. Per sort.
El hombre más rico del mundo no es el que conserva el primer duro que ganó, sino el que conserva el primer amigo que tuvo. (Marta Mason)
Gente… ¡infinidad!, personas… ¡poquísimas!. (Joan Sancho)
En ninguna parte puede hallar el hombre un retiro tan apacible y tranquilo como en la intimidad de su alma. (Marco Aurelio)
El alma no tendría arcoiris si los ojos no tuvieran lágrimas. (Cheney John Vance)
No esperes que nadie te baje el cielo, escálalo tú y conquístalo. No esperes que alguien te ofrezca las estrellas porque tú eres una de esas estrellas. Brilla con tu luz para que la luz de otros no te ciegue. Amate, protégete y respétate; todo lo demás viene por añadidura.
Nunca le digas a una persona que ya no le amas si no puedes dejarle ir. El amor llega a aquel que espera, aunque lo hayan decepcionado, a aquel que aun cree, aunque antes haya sido traicionado, aquel que todavía necesite amar, aunque haya sido lastimado y aquel que tiene el coraje y la fe para construir la confianza de nuevo. (Teresa de Calcuta)
Siempre existe en el mundo una persona que espera a otra, ya sea en el medio del desierto o en medio de una gran ciudad. Y cuando estas se cruzan y sus ojos se encuentran, todo el pasado y todo el futuro pierden completamente su importancia y solo existe ese momento.
Si es paz lo que buscas, trata de cambiarte a ti mismo, no a los demás. Es más fácil calzarse unas zapatillas que alfombrar toda la tierra.
Utiliza los ojos como sí mañana tuvieras que quedarte ciego. Escucha la música de las voces, el canto del pájaro, las poderosas notas de una orquesta, como si mañana tuvieras que quedarte sordo. Toca cada objeto como si el sentido del tacto fuera a fallarte mañana. Huele el aroma de las flores, saborea cada bocado, como si mañana no pudieras oler ni saborear otra vez. Aprovecha al máximo cada sentido, disfruta de todas las facetas del placer y de la belleza que el mundo te revela. (Hellen Keller)
Hay personas que por mucho que envejezcan, jamás pierden la belleza. Sólo se les pasa de la cara al corazón. (Martín Buxbaum)
