
Un nou dia. Els dies passen, i no passa res; els sentiments s'esvaixen, tot i que alguna cosa dins meu fa que els retingui, el que no sé és per quan temps més no fugiran i es quedaran amb mi, donant-me aquell suspir de felicitat i benestar que necessito. Una part meva et crida, et busca, et vol trobar, et vol sentir, viure, patir...però l'altra et defuig, no et troba, es cansa, dubta...
Són tan ràpids i fugaços els sentiments! Només et demano que els facis durar...una miqueta més, si us plau, sense por, això és una cosa de dos, mai estaràs sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada