El últimatum evolutivo

"Homo consumus" vs. "Homo Responsabilus". I tu, de quin bàndol estàs?
Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo.

ZEITGEIST, un documental que no et deixarà indiferent

Per veure algunes de les moltes veritats desconegudes sobre el nostre patètic món...




La religión cristiana es una parodia de la adoración al Sol, en la qual pusieron a un hombre llamado Cristo en el lugar del Sol y le pagaron la adoración originariamente pagada al Sol. El cristianismo fue nada más que una historia romana políticamente desarrollada. La Cristiandad es el fraude de la era.
La Religión nunca podrá reformar a la humanidad pq la Religión es esclavitud. Reduce la responsabilidad humana al efecto de qe dios lo controla todo y los crímenes a su vez horribles puedan ser justificados en nombre de la busqueda divina. Otorga poderes a aquellos qe saben la verdad pero usan el mito para manipular i controlar sociedades.
Dividir i conquerir es el lema.


Ahora en nuestra cultura hemos sido entrenados para resaltar las diferencias individuales. Así q miras a cada persona y lo qe vemos es si es mas inteligente, mas pobre, mas tonto, mas rico…y hacemos estas distinciones dimensionales, y las ponemos en categorías y las tratamos de esa manera. Y así vemos a los demás como separados d nosotros mismos, en formas qe ellos estan separados. Y una d las caracteristicas dramaticas d la experiencia es estar con otra persona y pronto ver las formas en las cuales se parecen a ti, y no distintas a ti.
Cuando el poder del amor sobrepase el amor del poder, el mundo conocerá la paz.
La cuestion esta en ver la tierra como un único organismo.

saquejar, saquejar i saquejar....

“Es la ley de la selva, el más fuerte se queda con los recursos y, está claro, que el europeo es más fuerte que el africano”. Sincerament, és una de les frases que més em va cridar l’atenció del documental, entre moltes altres. Després d’això, jo em pregunto si, realment, en aquest planeta hi ha persones més fortes, més privilegiades, més importants, més intel·ligents que d’altres. La meva resposta és negativa, però es veu que no tothom pensa com jo. Sinó, com s’expliquen les riqueses de la gent del Nord i la fam del Sud? Com s’explica que els del Nord fem pagar un absurd deute extern als països del Sud? Com s’explica que mentre els habitants de l’Àfrica, per exemple, es barallin per un miserable tros de pà, els europeus comprin i comprin i comprin més i més coses supèrflues? Com s’explica que mentre els nens d’algun país en vies de desenvolupament s’estiguin preparant per lluitar en la guerra del seu país, els americans o els europeus ens comprem l’últim model de telèfon mòvil? Veient això, ningú diria que el món està ben repartit. Sens dubte, una realitat indignant, que amb la globalització no para d’incrementar-se. Pel que fa a la frase inicial, jo penso que aquesta es pot aplicar als animals, tal com Darwin va afirmar, però no als humans. La nostra capacitat d’adaptar el medi a nosaltres ens ha permès produir uns recursos que cobririen a dos o tres planetes com la Terra, la qüestió, i el problema, és com estan repartits aquests recursos.

Amb l’excusa de la perca del Nil, aquest documenal ens proposa una visió sobre les misèries de la globalització. No obstant, aquesta visió també es podria haver fet a Sierra Leone tot substituint els peixos per diamants i en molts altres indrets d’Àfrica sota l’explotació dels europeus. I és que això ja ve del colonialisme i l’època d’esclavitud cap els africans, època en que els europeus, eufòrics per conquerir més i més territori, van explotar les seves terres i els van deixar sense res. Però el més trist és que aquest cruel aprofitament de riqueses continua present avui en dia.

A La pesadilla de Darwin, els protagonistes són els propis habitants dels voltants del llac Victòria que, sota la seva mirada impotente, expliquen la seva situació vers les barbaritats que els europeus exerceixen sobre el seu propi terreny. Avions d’Europa arriben als països propers al llac, carreguen tonelades de peix i s’ho emporten tot cap als països rics, allà on comprar i consumir són els verbs predominants. Però amb l’avarícia dels europeus, no creureu que els avions que aterren a aquests països venen amb les mans buides? Tot i que els pilots ho neguin o ho camuflin, en realitat aquests avions venen carregats de material de guerra per lliurar-les a la població africana que està en guerra. I aquesta és una altra qüestió, la multitut de guerres que coexisteixen. I jo em pregunto…si tots aquests diners malgastats per crear armes i propiciar la guerra, fossin utilitzats per combatre la pobresa i altres problemes que involucrin a tot el planeta, com ambientals, el món no aniria una mica millor?

La veritat, quan penso en la desnutrició que pateixen més de 10 milions de persones que viuen al voltant del llac mentre els europeus anem i els “robem” tot el peix que tenen al seu llac, se’m cau la cara de vergonya de pertànyer a un país del Nord. Aquesta gent s’alimenta, i amb prou forces, de les espines i del que sobra del seu propi peix, ja que no el poden pagar; alguns treballen gairebé com esclaus en les fàbriques d’aquest; les dones s’han de prostituir, els nens sobreviuen com poden i moltes vegades es conerteixen en soldats, mentre que nosaltres anem, robem, deixem sense res, venem i consumim aquest peix com un aliment qualsevol. Pura ironia entre Nord-Sud.

Un veritable intercanvi desigual, i és que aquest món està replet de desigualtats, però el problema esdevé quan la gent es fa la despistada i, alhora d’ajudar, fan la vista grossa.

Amb tot això, no és d’estranyar que els africans estiguin d’acord amb el brutal significat que té la frase inicial d’aquest comentari.

He quedat impressionada amb la brillant delicadesa i facilitat que el director del documental s’acosta a la gent que pateix diàriament aquesta situació: pilots, polítics, propietaris de fàbriques, africans que viuen en la misèria, etc. Mica en mica cada persona va explicant la seva versió, sota una mirada gairebé de resignació i dignitat.

Els diferents punts de vista permeten experimentar la brutalitat de les injustícies a través de persones "normals", i sembla que totes tinguin un objectiu comú: sobreviure.

La noia que va deixar mut al món durant 6:32 minuts

At 23, Severn Cullis-Suzuki is one of the world's most remarkable youth activists. Born and raised in Vancouver, Severn has been working on in environmental and social justice issues since kindergarten. At age 9, she and some friends started the Environmental Children's Organization (ECO), a small group of children committed to learning and teaching other kids about environmental issues. They traveled to 1992's Rio Earth Summit, where 12 year-old Severn gave a powerful speech that deeply affected the leaders who heard it.

"Soy sólo una niña, pero sé que todos pertenecemos a una sólida familia de 5 billones de personas y que todos somos 30 millares de especies compartiendo el mismo aire, la misma agua, el mismo suelo. Y ningún gobierno ni ninguna frontera podrán cambiar esta realidad.

Soy sólo una niña, pero sé que este problema implica a todos nosotros y deberíamos actuar como si fuéramos un mundo rumbo a un mismo objetivo.
En mi país, compramos y despilfarramos, compramos y despilfarramos…
Aún así, en los paises del norte no comparten con los necesitados…increíble! Aún cuando tenemos mas de lo suficiente tenemos miedo de perder parte nuestras riquezas, miedo a compartirlas! Un niño pobre dijo: “desearía ser rico, y si lo fuera, daría a todos los niños de la calle comida, ropa, hogares, medicinas y amor”. Si un niño pobre que no tiene nada, está deseoso por compartir, nosotros, que lo tenemos todo, somos tan avaros y mezquinos?

Soy sólo una niña, pero sé que si todo ese dinero gastado en guerras…fuese utilizado para acabar con la pobreza y para buscar soluciones a los problemas ambientales, qué lugar más maravilloso sería la Tierra".

ERES LO QUE HACES, NO LO QUE DICES.