you.

Ho sento per tots els mals de cap que t'estic portant aquests dies....em sento fins i tot malament per estar així...però has d'entendre que a vegades necessito que em diguis que sóc important per a tu, que m'aprecies com jo t'aprecio a tu, que em diguis que no estic sola, que m'abracis quan més ho necessito sense que jo et digui res!! Sinó....em costa seguir endavant....i em menjo el cap inútilment.
Crec que aquests dies ja t'ho he dit tot....i espero que tot torni a la normalitat, no saps quant ho desitjo!

Ja t'ho vaig dir, però no em canso de dir-t'ho, ets IMPRESCINDIBLE per a mi, Arià, i cada dia ho comprovo més....no saps com em sento quan discutim o no ens entenem......sense tu, no puc.

Ara torna't a llegir l'escrit amb aquesta cançó (a tot volum eh!) :

http://www.youtube.com/watch?v=x1yOGhnmYfI

No et sents diferent? :)

témer.

Algú un cop em va dir..."No hem de tenir melancolia pel que deixem enrere sinó esperança i il·lusió pel que ens queda per endavant". Hi estic totalment d'acord, però a vegades som massa cobards per "desfer-nos" de certes coses......o potser és por....i per això deixem passar el temps....pensant i esperant que algun dia ens ompli allò que notem buit.


Però quan ens atrevim a fer el pas, a lliurar-nos del que no ens omple, encara ens sentim més buits, tot i que amb els dies t'adones que vas fer el correcte, i que en alguna altra cosa trobaràs allò que et falta, o simplement, et tornaràs a sentir viva.

9

A veces cuando algo sucede, pensamos que no debería haber ocurrido así. Por eso sentimos, cuando muere un ser querido, cuando perdemos unas elecciones, cuando sufrimos cualquier derrota, que todo ha terminado. Y no es verdad. Ése es el principio siempre. Porque la grandeza se alcanza, no cuando todo va bien, sino cuando la vida te pone a prueba, cuando tienes un gran tropiezo, cuando te decepcionan, cuando la tristeza te invade. Porque solamente estando en lo más profundo del valle, puede saberse lo magnífico que es estar en la cima de una montaña.

HELP!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

NO PUC MÉS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! NECESSITO SORTIR CORRENTS D'AQUÍ, PLORAR, CRIDAR, DESAFOGAR-ME.....I NO EMPASSAR-M'HO TOT!!!!!!!!!!! PERÒ EL QUE MÉS NECESSITO ÉS PARLAR AMB ALGÚ, TROBAR AJUDA, TROBAR RESPOSTES. I NO TROBO RES D'AIXÒ!

TOT I ESTAR RODEJADA DE GENT, MAI M'HAVIA SENTIT TAN BUIDA, TAN SOLA, TAN CONFUSA, TAN.........FETA MERDA

imprescindibles!

Diuen que per saber si realment ens importa alguna cosa, a vegades ens hem d'allunyar d'allò per comprovar si ho trobem a faltar i de debò ho necessitem. 

Jo, ho he comprovat, i no sabeu fins a quin punt sou importants per a mi! 

Com m'agrada poder dir: "FINS DEMÀ!"

sempre endavant

"A veces en la vida hay que saber luchar no solo sin miedo sino tambien sin esperanza"


Avui he llegit aquesta frase i m'he quedat pensant en l'última part, en la de lluitar sense esperança....què vol dir exactament "lluitar sense esperança"? Jo crec que es refereix a continuar lluitant per allò que desitges i vols, esforçant-te  tot i saber que segurament no ho aconseguiràs. 
Però sempre has de lluitar, si creus que és necessari. És com aquella frase d'en Gandhi: "tot el que faci serà insignificant, però és molt important que ho faci". Només importa el que un mateix pensi, què importa la resta? Aconseguir-ho o no és una altra cosa, però almenys hauràs fet l'intent.


Precisament això, crec que vol dir. I sota el meu parer, ho podríem aplicar a la lluita contra el canvi climàtic o contra la pobresa. Si som realistes, sabem de sobres que difícilment sortirem guanyant en ambdues lluites, però és molt important que s'intenti, que ens conscienciem....qui sap si aquests errors que estem cometent la humanitat d'avui en dia poden servir de lliçons d'aquí uns segles. És més còmode no lluitar, però a mi m'agrada el camí difícil.

SICK PEOPLE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Per què hi ha gent tan estúpida en aquest móoooooooooooooooon????????????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Gent que va per la vida com si fos el rei o la reina de toot i de tothom! Gent que juga amb els sentiments d'altres persones sense pensar ni un moment en el que allò significa pels altres! Gent que es pensa que té a tothom rendit als seus peus! Gent que es pensa que per dir unes simples paraules ja té tot solucionat!!!!!!!!!!!!!!!!!! Gent que parla d'assumptes que no són seus sense saber res!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Gent falsa que té els valors pel cul!!!!!!!!! Gent a qui li interessa més anar al centre comercial que preocupar-se per la seva millor amiga!!!!!!!!! Gent que a la segona de canvi et deixa a l'estacada!!!!!!!!!!!!! Gent que et falla un i un altre cop quan tu ho dones tot per ells.......!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja ho sé que també hi ha gent meravellosa, però a vegades costa de veure-ho..................

Estirar-me al llit i tapar-me amb el coixí!!!!!!!!!!!!!! Això és l'únic que vull ara mateix! Evadir-me d'aquesta SICK SOCIETY!!!!!!!

Només UN?

17 d'octubre. Dia internacional de l'eradicació de la pobresa. 

A les grans ciutats la gent més solidària s'ha manifestat, han demanat una major solidaritat global, s'han animat a fer donatius, s'han celebrat actes solidaris, etc. 

Necessitem l'excusa d'un "dia internacional" per fer tot això? 

Crec que ho hauríem de fer més sovint, no solament UN dia a l'any.

confused.

I'm spending my time

watching the days go by

feeling so small

..

No m'agrada anar en línia recta...prefereixo pujar.....................i després baixar.............però sempre tornant a pujar

dia gris

Diumenge de pluja, avorrit i buit. Encara em queden dos dies de festa, però amb una llista de deures bastant llargueta. No em ve de gust fer-los, només vull llegir, llegir, llegir i llegir. Vull omplir-me d'alguna cosa, però no sé ben bé de què; vull submergir-me en la història dels protagonistes, vull oblidar-me del meu entorn per uns dies.....no m'agrada, no hi veig res de bonic, és més, crec que m'he cansat. Vull anar-me'n ben lluny, veure cares i paisatges nous, per trobar aquella cosa que em falta, per omplir el got, tota sensació de buidor que últimament sento. No vull dir que aquesta buidor sigui negativa, simplement no m'agrada sentir-la, necessito rebre coses, i noto que no passa res. Però.....marxant ho trobaré? O em sentiré encara més buida i sola? O potser és que sóc massa exigent amb els meus sentiments?

Yo, también

- No sé si es bueno seguir adelante...y si no te gusto? Yo ya soy feliz así. Estar contigo contigo es lo mejor que me ha pasado en la vida. No lo estarás haciendo por pena?
- Lo estoy haciendo porque yo también te quiero.
- Yo no he hecho nunca el amor.
- Yo tampoco. Me he acostado con muchos hombres en mi vida, pero nunca he hecho el amor.
- Con muchos muchos?
- Más de los que cabrían en este hotel.
- A mi me da igual, te quiero como eres.
- Daniel, si lo hacemos no quiere decir que seamos novios, y tienes que saber, que si sufres, tendrás que disimular todo el tiempo y estar feliz cuando te vea. Necesito que entiendas que esto es sólo hoy, nada más.
- Y nada menos.

1, 2.....................

- Va, haig de marxar...és tard i tinc coses a fer...
- Vale, compto fins a tres, ens separem i marxes
- D'acord, comença
- Un..................................................dos..........................................
- I...........?
- Ja està, no hi ha més
- :)

potser

Potser l'única manera que tindríem de no fer mal, un mal irreparable a les persones que ens volten, seria tractar d'esdevenir, encara que només fos per un moment, allò que elles són, mirar a través dels seus propis ulls la nostra realitat.


-Maria Aurèlia Capmany-