Diumenge de pluja, avorrit i buit. Encara em queden dos dies de festa, però amb una llista de deures bastant llargueta. No em ve de gust fer-los, només vull llegir, llegir, llegir i llegir. Vull omplir-me d'alguna cosa, però no sé ben bé de què; vull submergir-me en la història dels protagonistes, vull oblidar-me del meu entorn per uns dies.....no m'agrada, no hi veig res de bonic, és més, crec que m'he cansat. Vull anar-me'n ben lluny, veure cares i paisatges nous, per trobar aquella cosa que em falta, per omplir el got, tota sensació de buidor que últimament sento. No vull dir que aquesta buidor sigui negativa, simplement no m'agrada sentir-la, necessito rebre coses, i noto que no passa res. Però.....marxant ho trobaré? O em sentiré encara més buida i sola? O potser és que sóc massa exigent amb els meus sentiments?
No hem de sentir-nos avergonyits de voler fugir, de necessitar nous aires, de sentir que el que tenim -per molt bonic que pugui arribar a ser- no ens ompla del tot. Som avariciosos i sempre volem el millor per nosaltres. I si això que tens no t'ompla alguna altre cosa ho farà! No hem de tenir melancolia pel que deixem enrere sinó esperança i il·lusió pel que ens queda per endavant
ResponElimina