just a dream.

I avui....he somiat amb tots vosaltres, que ens visitàveu, que estàvem tots tots junts. I només es veia felicitat.
Algun dia deixarà de ser un somni?

happiness, you are welcom!

La alegría mantiene vivo el niño que llevas adentro. La alegría te ayuda a ver la vida como un juego, diluye la espesura del drama. Vuelve nuestra vida más ligera. Hace que la desesperación sea menos desesperante, que el dolor duela menos y que el placer sea más placentero. La alegría lima asperezas, nos reúne, nos anima a compartir. La alegría te da paz. La alegría nos predispone al amor, a la pasión, a la aventura. La alegría baja las defensas inútiles y mejora el sistema inmune, y lo mejor: es gratis. La podes encontrar en un beso, en un bebé, en la música. La alegría es eso que dejas pasar buscando eso que se supone que te dará alegría. La alegría es el único virus bueno y muy contagioso.

Ja tocava una bona ratxa............................................................................... :)

just trust to yourself

No busquis la teva mitja taronja. Busca't a tu mateixa, i troba't, i gaudeix. La resta ja vindrà sol....quan calgui.

can u heard me?

Et vaig cridar amb totes les meves forces que t'obrissis, que confiessis en mi, que em diguessis què pensaves de mi, si era important o no per a tu....però mai no escoltava res, ni obserbava res, ni en les paraules ni en els fets. D'aquests últims, molt pocs, massa pocs. Per a mi "això d'aquests últims dos mesos" va ser com l'excusa per demostrar-te quant m'importaves, res més, i jo et demanava que ho fessis tu també, de la manera i la quantitat que volguessis, però no rebia res, cap senyal. És més...sempre retrocedies.Cobardia? Por? Inseguretat? No ho sé. Quan et buscava, no hi erets. No hi ets mai, sempre t'haig de buscar jo.

I el més trist és que encara no sé ben bé el que penses de mi, ni molts menys, el que sents. Només et demanava això, que t'obrissis...i m'he cansat d'esperar-ho. La veritat és que no estic dolguda, ni enfadada, ni enrabiada, simplement cansada, de que siguis incapaç de donar petites mostres d'afecte a qui dius que és la teva millor amiga. Per tant, només espero que tot torni a fluir com abans...perquè em vaig adonant que si tu no em valores, altres ho fan, i això em dóna forces. No ho sé....no penses que una amistat s'ha d'anar construint dia a dia? Amb una simple mirada, o un copet a l'esquena, o unes paraules de bon dia...pots arreglar o millorar el dia de la gent, com el meu. Sé que centres l'atenció a moltes altres persones, a moltres altres noies...ho veig en els teus comentaris, i jo només et demanava que algun d'aquests, anés per a mi...ni que fós 1 dels 20 que diguessis...però es veu que no. I ja no sé com dir-t'ho, perquè no em vull fer pesada.

Malgrat tot, no oblidis que continues sent el meu millor amic, una de les poques persones imprescindibles de la meva vida. :)

les respostes vindran soles....amb el temps.

"Per què em sento així?"

Sempre intentem buscar explicacions i motius a tot el que ens passa pel cap que no entenem, a totes les emocions o sentiments que sentim i no sabem per què les sentim...
I a vegades, ja per l'afany en trobar respostes ràpides, ja per senitr-nos bé amb nosaltres mateixos, ens equivoquem/confonem.
No ens hem de precipitar...perquè amb els dies vas trobant les respostes...en els petits gestos, en els subtils detalls. Ells són els que ens donen les respostes a tot el que crèiem sentir o pensar. I a vegades no coincideixen amb el que crèiem pensar que sentíem. I et sents millor, perquè ja pots dir que ho tens clar. I sí....tot és qüestió de temps, de mirar-s'ho des d'una mirada més freda i distant.

Sus crisis, nuestras soluciones -SUSAN GEORGE-

¿Crisis? ¿Habéis dicho crisis? Pues aquí tenéis: el trabajo es sólo elegir. Derrumbe de la economía de casino y de las finanzas mundiales, pobreza y desigualdad creciente desde hace treinta años, lucha cotidiana de millones de personas para acceder al agua y a la alimentación, calentamiento del clima con desastrosas consecuencias. Todas estas crisis proceden de las mismas políticas neoliberales establecidas por los mismos actores; a pesar de que se agravan mutuamente, ninguna es una fatalidad. Podríamos gozar de un mundo limpio, verde, rico y justo, donde todos y todas pudiéramos vivir dignamente. A su lógica, debemos oponer la nuestra. No es tan complicado si comenzamos por invertir los términos...

Podemos llamar a esta crisis, crisis del sistema, de civilización, de globalización, de valores humanos, o utilizar algún otro término universal, omniabarcador; la cuestión es que nos ha encarcelado mental y físicamente y que hemos de liberarnos. La clase dominante que dirige la cárcel en la que estamos aún quiere “todo para ellos y nada para los demás”, pero desde la época de Adam Smith “los demás”, mediante su propia lucha, han aprendido a leer, escribir y pensar de forma crítica. La fuga misma depende de cada uno de nosotros, y de todos en conjunto.

Del llibre de Susan George (Sus crisis, nuestras soluciones) 

Aquest llibre promet!

goooooooo away!

Què difícil és mantenir la distància adequada.....

Però saps què li dic a la distància adequada i, en general, a totes les mesures preventives per no patir? Que ja se'n poden anar ben lluny, que no les vull, que em deixin tranquil·la, perquè no vull estancar-me en el que va ser, ni amoinar-me pel que podrà passar, sinó que vull estar aquí i ara, sentir la senzillesa del moment, res més. I és que no hi puc fer res.....hi he caigut, quan menys m'ho esperava, quan em pensava que tot havia acabat.