Son tantes emocions, sensacions i pensaments que circulen per totes les autopistes Laura Mares, que quan em disposo a escriure, no se que posar ni com comensar. Estic vivint tot de coses noves, coneixent gent, coneixent-me mes a mi mateixa, aprenent un munt de coses, veient tot de racons i detalls increibles, etc. Em sento com una esponja, pero si l estrenys, ENCARA no deixa anar aigua. Sort del diari que tinc a ma, on vaig escribint les petites sensacions del dia a dia. L ambient es propici: una habitacio per a mi sola al tercer pis, molt amplia, acollidora, amb una gran finestra per on entren debils raigs de sol i se sent el remor de les gavines. Ah, i el sostre inclinat, com sempre he somiat tenir la meva habitacio. Pensant que podria escriure al blog, he decidit que totes les sensacions que em passen per dins el cap i el cos trigaran una mica a arribar a terres catalanes. I sense proposarmho....la bombeta reflexiva s ha iluminat...
"Que desitges per al futur?" I una de les respostes mes tipiques es "ser felis". La gran meta, el major objectiu, la rao de viure. Fer el que a un li agrada, sentir-se be. Doncs no ho entenc. Ser felis es una meta a assolir? Un desig a cumplir? Per que ens compliquem tant? Es com aquella frase..."Al final del cami no es troba la pau, la pau es el cami". Ser felis es mes facil del que imaginem. Podem trobar espurnes de felicitat cada dia, cada hora, a cada indret, tot es questio d estar atent al que ens envolta. Igual que podem trobar infinitat de detalls durant el dia a dia que ens poden fer sentir com una merda. Per que vols ser felis en un futur i no ara? Si ja ho ets i el que demanes es continuar siguento sempre, vale. Pero si no ho ets, canvia les coses, en gran part depen de tu. Si cada dia o gairebe cada dia et sents felis, no caldra que sigui una meta, sino un estil de vida. Havia oblidat que som avariciosos i volem el que no tenim o volem MES del que tenim. L'essencia de la vida, de la felicitat, crec que esta en la qualitat, no en la quantitat, es a dir, en els valors que tu dipositis sobre les coses. Les coses mes simples, poden ser les millors. La qualitat la poses tu :) Ah, pero...que es ser felis per a tu? Estem tan acostumats a demanar i demanar que...acabem cecs i lerdus.
M'alegra adonar-me que el que mes he valorat sempre (la meva familia, els amics, la natura, les coses simples...) es el que em fa felis, ja que quan no tinc alguna d'elles al meu canto, es el que mes trobo a faltar. Pero, afortunadament, aixo ja ho sabia, i no em cal perdre-ho per adonar-me.
Cal discutir-ho tot! Tot! La coincidència ens deixa en repòs, però és
la contradicció allò que ens fa productius. (Goethe)
:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada