Per fi estic fent allò que molt sovint em proposo, mirar gairebé cada nit una pel·lícula. Ahir va ser el tonr de Blue Valentine, la tenia a la llista des de feia anys, des de que va sortit segurament. Sabia que tenia alguna cosa només mirant el tràiler, i així és. Em va captivar les dues hores senceres. La descriuria amb una paraula: bittersweet -agridulce-. Des de gairebé el primer moment et sacseja per dins, combinant escenes del present amb flasbacks que t'expliquen com els protagonistes han arribat fins on són. La dolçor de la joventut i l'amor pur, divertit i senzill, amb el gust agre del matrimoni, la rutina, el treball, el desamor. Fins i tot els llaços més intensos es poden desfer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada