Tant de bo amb els anys conservin totes aquelles característiques que els fa, un a un, AUTÈNTICS. Les seves passions, els seus talents, les seves pors, les seves maneres de ser. Com podem néixer tant diferents i únics i amb els anys anant-nos uniformitzant tant?
"Tothom es creu especial, però tots som iguals", com diu la cançó ara tan posada de moda...doncs gran mentida. Hi ha una bola d'energia dins de tots nosaltres que brilla amb colors ben diferents però que molts cops ens la van apagant, o ens deixem que ens l'apaguin.
Com sempre, la de coses que he acabat aprenent de tots ells, malgrat tot lo negatiu que pugui haver hagut. Casal Casalet 2013.
***
Ara sí que sí...després de dos anys amb la idea al cap...som-hi: caminante no hay camino, se hace camino al andar...
***
...i jo que pensava que seria un estiu mediocre i apagat...però com la vida et sorprèn amb coses inesperades que et fan vibrar de nou...que et fan mirar al cel i somriure, cap endins. Que et tornen a fer sentir allò que semblava enterrat, que et fan viure moments de pel·lícula, molt millor del que sempre havies imaginat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada