stay alive

https://www.youtube.com/watch?v=KZnu7fVRPIc

I will stay with you tonight
Hold you close 'til the morning light
In the morning watch a new day rise
We'll do whatever just to stay alive
We'll do whatever just to stay alive

És com aquella sensació de quan ets adolescent i els teus amics i amigues van tenint la seva primera parella i tenen cites i queden i fan coses junts. I tu només escoltes el que t'expliquen, mires pel·lícules, imagines, penses, i esperes a que aviat tu coneguis una persona que sigui especial i et faci sentir especial i llavors poder fer tot de coses amb ell o ella. I finalment arriba, tot arriba, però mentrestant deixes anar la teva imaginació i penses en tot allò que podrà ser en un futur. I et preguntes...com serà fer-li un petó? Quin gust tindrà la primera abraçada? Com serà anar caminant pel carrer agafats de la mà mentre el món passa desaparcebut al seu cantó? Com serà fer-li una abraçada mentre esperem un semàfor? Com serà acariciar-li la cara perquè sí? Com serà anar al metro amb ell? I quan ens trobem un músic del metro? Ens posarem a ballar? A quins restaurants anirem? Com serà passar cada nit amb ell? Com serà cuinar junts? Com serà esperar-lo mentre està a la dutxa? El trobaré a faltar? Com serà parlar-nos amb la mirada durant hores? Com serà sentir-lo de nou dins meu? Com serà presentar-li a tota la gent que estimo? Com serà viatjar amb ell? Com serà passar-nos hores estirats al sofà sense fer res? Com serà escoltar com toca la guitarra? Com serà compartir música amb ell?Fins on arribarem somiant junts i pensant en el present, el passat i el futur? Quines bromes farà, quin so té el seu riure en directe després de tant de temps? Com reaccionaré quan em toqui la pell per primer cop? 

Ja no et puc treure de la meva panxa i del meu cap cada dia i nit, et sento per tot el cos! Com pots estar tan incrustat en mi amb només tres setmanes de conviure amb tu? Bé, ja ho diuen, el que es viu al Camino té unes magnituds no comparables al que es viu en el dia a dia normal. 

Té pinta que els mesos que vénen seran...intensos. I merescuts. Molt merescuts després d'aquest any. Gràcies per haver lluitat, per haver esperat, per haver estat pacient, per ser-hi, i no marxar, i estimar-me. Per fer-me feliç des del dia que et vaig conèixer. Per fer-me sentir que ets "tu". 

Des de l'instant que ens vam separar en aquella cantonada per a mi va començar el compte enrere per tornar-te a veure. -29.

caminante del mundo

"- ¡Aquí sólo se piensa en aquellos que amamos! -Exclamaba.
A veces brotan ángeles de donde uno menos espera.
Existe un motivo para cada persona que atraviesa o comparte nuestro camino. De alguna forma, uno recibe y dona sus energías y experiencias."

Andrea Sarubbi

Fa temps que em pregunto què és allò tan subtil i silenciós, peró alhora tan poderós que fa que dues persones, siguin d'on i com siguin, estiguin on estiguin, i ja sigui per breus o llargs instants, caminen, miren i senten en la mateixa direcció per uns instants. 

https://www.youtube.com/watch?v=GLy_V0Z5e3E

Crec haver trobat la resposta, potser des de fa dies, però amb el temps la vaig perfeccionant i més segura estic que d'això es tracta. És ben senzill...persones que coincideixen amb la visió que tenen del món, caminants del món, que anhelen recórrer aquest per enriquir el seus esperits amb la diversitat cultural i social i també natural, persones que volen conectar amb altres persones des del cor, que actuen i parlen des de la seva essència i es mostres tal com són, deixant despullats els seus somnis, sense vergonyes, i amb tanta confiança, que contagien vitalitat i engresquen a seguir els propis. Miren sempre endavant però amb detall tot el que els envolta a cada moment. Persones...que estimen la vida per sobre de tot i li veuen la part meravellosa malgrat tota la foscor que han hagut de passar, persones que no es rendeixen, que segueixen caminant, per tot arreu. Aquesta força d'alguna manera se sent quan parles amb una persona per primer cop, no n'ets ni conscient, però fa que et mantinguis a prop seu durant aquells instants i, en molts cops, al llarg del temps malgrat les distàncies. Connexions màgiques. Persones enamorades d'altres persones i de la vida. Sona fàcil, però no ho és tan trobar-les...són t r e s o r s. 

Quan decaic i em sento dèbil o ofuscada, si penso en totes aquestes connexions que he anat fent al llarg de la vida, són les que em donen la força necessària per aixecar-me i creure altre cop en la humanitat i la bellesa de la vida. Gràcies.