A veces brotan ángeles de donde uno menos espera.
Existe un motivo para cada persona que atraviesa o comparte nuestro camino. De alguna forma, uno recibe y dona sus energías y experiencias."
Andrea Sarubbi
Fa temps que em pregunto què és allò tan subtil i silenciós, peró alhora tan poderós que fa que dues persones, siguin d'on i com siguin, estiguin on estiguin, i ja sigui per breus o llargs instants, caminen, miren i senten en la mateixa direcció per uns instants.
Crec haver trobat la resposta, potser des de fa dies, però amb el temps la vaig perfeccionant i més segura estic que d'això es tracta. És ben senzill...persones que coincideixen amb la visió que tenen del món, caminants del món, que anhelen recórrer aquest per enriquir el seus esperits amb la diversitat cultural i social i també natural, persones que volen conectar amb altres persones des del cor, que actuen i parlen des de la seva essència i es mostres tal com són, deixant despullats els seus somnis, sense vergonyes, i amb tanta confiança, que contagien vitalitat i engresquen a seguir els propis. Miren sempre endavant però amb detall tot el que els envolta a cada moment. Persones...que estimen la vida per sobre de tot i li veuen la part meravellosa malgrat tota la foscor que han hagut de passar, persones que no es rendeixen, que segueixen caminant, per tot arreu. Aquesta força d'alguna manera se sent quan parles amb una persona per primer cop, no n'ets ni conscient, però fa que et mantinguis a prop seu durant aquells instants i, en molts cops, al llarg del temps malgrat les distàncies. Connexions màgiques. Persones enamorades d'altres persones i de la vida. Sona fàcil, però no ho és tan trobar-les...són t r e s o r s.
Quan decaic i em sento dèbil o ofuscada, si penso en totes aquestes connexions que he anat fent al llarg de la vida, són les que em donen la força necessària per aixecar-me i creure altre cop en la humanitat i la bellesa de la vida. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada