If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

dimecres, 9 de juliol del 2014

stay alive

https://www.youtube.com/watch?v=KZnu7fVRPIc

I will stay with you tonight
Hold you close 'til the morning light
In the morning watch a new day rise
We'll do whatever just to stay alive
We'll do whatever just to stay alive

És com aquella sensació de quan ets adolescent i els teus amics i amigues van tenint la seva primera parella i tenen cites i queden i fan coses junts. I tu només escoltes el que t'expliquen, mires pel·lícules, imagines, penses, i esperes a que aviat tu coneguis una persona que sigui especial i et faci sentir especial i llavors poder fer tot de coses amb ell o ella. I finalment arriba, tot arriba, però mentrestant deixes anar la teva imaginació i penses en tot allò que podrà ser en un futur. I et preguntes...com serà fer-li un petó? Quin gust tindrà la primera abraçada? Com serà anar caminant pel carrer agafats de la mà mentre el món passa desaparcebut al seu cantó? Com serà fer-li una abraçada mentre esperem un semàfor? Com serà acariciar-li la cara perquè sí? Com serà anar al metro amb ell? I quan ens trobem un músic del metro? Ens posarem a ballar? A quins restaurants anirem? Com serà passar cada nit amb ell? Com serà cuinar junts? Com serà esperar-lo mentre està a la dutxa? El trobaré a faltar? Com serà parlar-nos amb la mirada durant hores? Com serà sentir-lo de nou dins meu? Com serà presentar-li a tota la gent que estimo? Com serà viatjar amb ell? Com serà passar-nos hores estirats al sofà sense fer res? Com serà escoltar com toca la guitarra? Com serà compartir música amb ell?Fins on arribarem somiant junts i pensant en el present, el passat i el futur? Quines bromes farà, quin so té el seu riure en directe després de tant de temps? Com reaccionaré quan em toqui la pell per primer cop? 
Ja no et puc treure de la meva panxa i del meu cap cada dia i nit, et sento per tot el cos! Com pots estar tan incrustat en mi amb només tres setmanes de conviure amb tu? Bé, ja ho diuen, el que es viu al Camino té unes magnituds no comparables al que es viu en el dia a dia normal. 

Té pinta que els mesos que vénen seran...intensos. I merescuts. Molt merescuts després d'aquest any. Gràcies per haver lluitat, per haver esperat, per haver estat pacient, per ser-hi, i no marxar, i estimar-me. Per fer-me feliç des del dia que et vaig conèixer. Per fer-me sentir que ets "tu". 

Des de l'instant que ens vam separar en aquella cantonada per a mi va començar el compte enrere per tornar-te a veure. -29.









Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)