Les parpelles se'm tanquen, però el cos, la pell, els pensaments, estan massa exaltats, assimilant cada moment. Només ara, quan ha passat, pots aturar-te, mirar enrere i començar a sentir el que ha significat aquesta gran experiència, només ara que ja la carregues a les espatlles. També és cert que quan mires enrere, el camí sembla molt més planer del que realment ha estat. Ha sigut un camí ple d'altibaixos, des de voler plorar i marxar fins a sentir els núvols entre els dits i voler estar en aquell moment i amb aquella gent eternament.
Era la primera vegada que m'enfrontava a un repte així, no sé si ho he fet bé o malament, només que he donat el millor de mi, tot i que a vegades costava treure la meva essència, la confiança s'amagava en algun racó i no la trobava.
Ara mateix em sento..feliç. Per haver viscut una experiència així, com a monitora, per haver après d'uns monitors increïbles, d'aquells que saben com fer gaudir als nois i noies i fer-los feliços, d'aquells que fan que l'experiència sigui inoblidable amb tot de riures, bromes, frases, abraçades... Admirable. Han fet que per molts, siguin uns 15 dies excepcionals, irrepetibles, els millors de les seves vides, com va dir algú. Segurament algo he contribuit, però em considero aprenent, en el primer esglaó d'aquest camí. Feliç per haver entrat a la universitat i carrera que havia demanat. Feliç per haver llegit la carta de la família de Xile. Feliç per estar aquí, ara, amb tot el que porto a l'esquena, amb el que imagino per un futur. Feliç per deixar entrar gent a la meva vida increïble, d'aquells que et modelen. Durant aquests dies pensava molt...sobretot en els canvis d'aquest any. I els que m'esperen. Bé, potser més que els canvis, les experiències a les quals m'hi estic llançant de cap. Deixar la carrera i marxar dos mesos a Xile, conèixer per fi la meva família i emportar-me uns records bellíssims que estan presents en mi les 24 hores del dia; endinsar-me a fer de monitora en un camp de treball, on el primer any és una mica dur, però lluitar i esforçar-te per donar el millor, per gaudir i fer gaudir. I l'aventura que em ve d'aquí un parell de mesos: anar a la ciutat altre cop, amb elles, en un món nou, on el podré construir completament al meu gust, com vulgui. I això em fa sentir lliure, bé. Amb ganes de fer coses, de conèixer, d'aprendre. Sí, créixer, aprendre. Omplir-me amb cada aventura. Així és com vull viure la meva vida, i estic feliç perquè ho estic fent. Superar petits entrebancs de tot tipus, per després gaudir de fruits molt dolços. Agafar aire a cada passa, i omplir-se no només d'oxigen, sinó de milers de partícules de petits moments brillants.
Qui m'anava a dir que durant aquests dies coneixeria gent que t'escriu la seva marca al teu cor, et toca, t'arriba, estimes. Però és una estima especial, d'admiració, d'amistat, de compenetració. No ho sé...Dels 22 m'emporto coses bones, poques de dolentes, he gaudit amb tots ells, però és inevitable connectar i agafar més apreci amb alguns d'ells, molts cops amb qui menys esperes. I malgrat siguis tu la monitora, acabes aprenent molt més tu d'ells.
Escoltar les seves vides, les seves històries, les seves pors, els seus somnis. Sorprendre't, emocionar-te, aprendre, valorar. Sobretot amb ell, la seva vida m'ha commocionat, bé, potser la manera com l'afronta després de separar-se de la seva família als 16 anys per trobar un futur millor per ella en un altre país. Amb energia, sinceritat, vitalitat, optimisme, alegria...no l'he vist mai serio, sempre apareix per darrera de tothom amb un somriure, deixant anar alguna de les seves, però després, més calmat, et demana que li expliquis coses, et pregunta sobre l'amor, l'amistat, la família, el país, la gent. Té ansies d'aprendre, de créixer com a persona, un simple consell és el més valuós per ell, el pots fer emocionar amb qualsevol explicació, tot contemplant les estrelles. És impossible descriure-ho tot, ni la meitat. Un dels millors descobriments que es poden fer en aquest món és conèixer una persona com ella, que et diu les coses sense embuts, tal com raja, que s'esforça per ser millor persona cada dia, perquè quan ho fas, quan et trobes una persona així, recuperes aquella fe amagada en la bondat de l'ésser humà. "Quiero tener una hermana como tu, Laura, eres como mi hermana mayor". "Esas 4 estrellas son la gente que más quiero, mi madre, mi hermano, mi novia y tu Laura". "Cuéntame algo Laura! Eres monitora, sabes muchas cosas!" "Tienes un corazón muy grande, ti lo juro!". SABES COMO TE DIGO LAURA?
"No sabes como te voy a echar de menos, mucho mucho mucho mucho, así!!".
I jo.....jo també et trobaré a faltar. Sé que és un fins aviat.
http://www.youtube.com/watch?v=VcT2lH6LWDw
http://www.youtube.com/watch?v=yJH6dk6PB30
http://www.youtube.com/watch?v=_KSyWS8UgA4&feature=related
GRÀCIES A TOTS...PARTICIPANTS I MONITORS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada