If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

diumenge, 22 de setembre del 2013

land of hopes and dreams

http://www.youtube.com/watch?v=Wgf4yR6EZdU&feature=youtu.be

I will provide for you and I'll stand by your side
you'll need a good companion now for this part of the ride
yeah, leave behind your sorrows, let this day be the last
Well, tomorrow there will be sunshine and all this darkness finish.

Què passaria si tots els dies de la nostra vida ens mostréssim vulnerables, despullats, digue-ho com vulguis? Què passaria si ni tan sols la meitat de la gent del planeta ho fes? 
Què passaria si enderroquéssim murs i féssim volar les pors pels aires?

Per què sempre hem d'esperar a que tot ha marxat per mostrar-nos així? Perquè el mal ja ens l'han fet i ara ja res té importància? Millor l'últim dia que el primer?

Per què carreguem tant...? Per què callem tant...?
Potser no ens adonem que...si ens mostrem despullats a aquella persona, o aquelles persones, potser sí que ens fan mal, per un moment, però que també ens sentirem més plens d'alguna altra cosa, potser de saber que tu ho has fet de la millor manera possible? Potser perquè confies en tu mateix una mica més i et sents més ple?

Necessito aterrar, caure de l'avió, petar la bombolla, cridar, córrer, plorar, seure davant del mar durant 3 hores i escoltar el mar, sentir el vent fred i mirar les estrelles. I plorar molt, moltíssim, per tot. Pels últims dos mesos, plorar d'alegria, satisfacció i felicitat; i plorar de tristesa, ràbia, i impotència. Les dues cares de la vida, les qual he experimentat en aquest intens estiu, gens mediocre, que m'ha canviat la vida 360º. Potser tantes emocions m'han fet estar aturdida, marejada, com un avió que fa zigazagues pel cel, a punt de caure...Vull caure, treure-ho tot, sola o amb algú al cantó, m'és igual, però no puc, no em surt...Vull i em mereixo estar trista, igual que em permeto assaborir la felicitat. Suposo que tinc massa por...de que si caic, el meu voltant es tambalegi encara més i no tingui on agafar-me, no ho sé. 

Que no em faci por estar perduda, estar trista, plorar, mostrar-me vulnerable...si us plau.

http://www.youtube.com/watch?v=_VEg0mVcEXQ&list=PLCCD7EEB7E50F831A
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)