SIDDHARTA

Ja ho diuen...els llibres sempre arriben en el moment just, bé, com tot. Quan sents la crida, quan alguna cosa dins teu es remou i et fa agafar aquell llibre i començar-lo a llegir. Com aquest cas, en què no podria haver-lo llegit en millor època de la meva vida, per tancar un cicle, per començar-ne un de nou...SIDDHARTA.

"tu ets com jo, ets diferent a la majoria de persones. Ets Kamala i res més. I dintre teu tens una pau i un refugi on pots acudir sempre, i trobar-hi la teva llar, com jo també ho puc fer. Poques persones tenen això, bé que tots ho podrien tenir."

"La majoria de persones, Kamala, són com una fulla que cau, que oneja i gira amb el vent, i canvia de direcció i cau caragolant-se a terra. N'hi ha d'altres, però són els pocs, que són com els estels i segueixen una via fixa, no els arriba cap vent, al seu interior reposa la seva llei i la seva òrbita."

"Tu no estimes a ningú, no és així? Potser és així, sóc com tu. Tu tampoc no estimes: com podries, sino, practicar l'amor com un art? Les persones de la nostra mena potser no poden estimar. Els homes infant sí que poden; aquest és el seu secret."

"És bo tastar un mateix tot el que ha de saber. Que el plaer mundà i la riquesa no són aconsellables, ja ho vaig aprendre de petit. Saber-ho, ja feia temps que ho sabia, viure-ho, tot just ho he fet ara. I ara ho comprenc, no ho sé solament amb la memòria, sinó amb els meus ulls, amb el meu cor, amb el meu estómac."

"Siddharta era efímer, totes les formes ho eren."

"Tot just estimo la pedra, el riu i totes les coses que observem i aquells de què podem aprendre. Puc estimar una pedra, i també un arbre o un troç d'escorça. Són coses i les coses es poden estimar. Les paraules, però, no puc estimar-les. Per això les doctrines no són res per a mi, no tenen ni duresa ni suavitat, ni colors, ni arestes, ni olor o gust: no tenen més que paraules. Tal vegada és això el que et priva de trobar la pau, tal vegada és l'excés de paraules. No faig gaire diferència entre paraules i pensaments. No faig gaire cas dels pensaments. Faig més cas de les coses."

"Durant molt de temps no va saber que cada vent, cada núvol, cada ocell, cada escarabat és igualment diví i savi, i pot ensenyar tant com el riu venerat. Però quan aquest sant se n'anà als boscos, llavors ja ho sabia tot, i sense mestres, sense llibres, només perquè havia cregut en el riu."

"Prefereixo els seus actes que les seves paraules"

"Si les coses són aparents o no, en tot cas jo també sóc aparent, i elles són contínuament els meus semblants. És això el que me les fa tan volgudes i venerables: que siguin els meus semblants. Per això puc amar-les. L'amor em sembla el més important de tot. Mirar el món al través, analitzar-lo o menysprear-lo pot ser cosa de grans pensadors. Però jo només tinc interès de poder-lo estimar i no menysprear-lo, ni odiar-lo a ell ni odiar-me a mi; vull poder contemplar tant el món, com jo i tots els éssers amb amor, admiració i respecte."