després de plorar pensem amb més llibertat que mai

Fa temps que em pregunto si les pel·lícules (i també els llibres) que escollim per veure en un dia concret en què estàs indecís per triar-ne una i, finalment, acabes escollint Aquella, des d'un bon principi el destí ja l'havia escollit per a tu. Difícil d'entendre per escèptics, fàcil de sentir per aquells que ens sentim part d'un tot molt més gran. Com si la vida sabés el que et fés falta en aquell moment i la teva vista fa cas a l'inconscient i quan veu aquella pel·lícula entre totes les altres en la pàgina web de Seriesly s'atura, i hi fas un clic. Segurament el teu inconscient ja havia decidit per tu segons abans. Com ho fa en tot. Mentrestant, pensem ingènuament que tenim el control de totes les nostres decisions. Ja no m'amoïna saber que tinc desenes de llibres per llegir, perquè sé que els llegiré quan toqui, quan un dia miri el prestatge de l'habitació i la vista se'm posi sobre un en concret que portava allà mesos, inclús anys. Però fins aleshores no era el moment. Tot trobarà el seu moment si estàs conectat.

"Come reza ama"

"Para hallar el equilibrio que buscas debes tener los pies tan firmemente plantados en la tierra que parezca que tengas cuatro piernas en lugar de dos. D este modo podrás estar en el mundo. Pero debes dejar de mirar el mundo con la mente. Tienes que mirarlo con el corazón. Así llegarás a conocer a Dios."

"Es desconcertante que un desconocido vea con más claridad cómo eres que una misma".

"Lo llamamos Dolce far niente, el placer en no hacer nada".

"Nos conformamos con vivir infelices porque nos da miedo el cambio y que todo quede reducido a ruinas".

"Si quieres llegar al castillo debes cruzar por el foso"

"Tienes que aprender a escoger tus pensamientos como escoges tu ropa cada día. Trabaja la mente, es lo único que deberías de controlar porque si no consigues controlar tus pensamientos estarás en problemas para siempre"

"Esperar a que te perdone es perder el tiempo. Perdónate tú".

"Si pudieras despejar todo ese espacio que ocupas en tu mente por obsesionarte con esa persona tendrías una puerta ¿y sabes qué haría el universo al verla? Colarse. Se colaría y te llenaría del amor que jamás antes habías conocido".

"Es importante saber donde estás en cada momento. justo aquí está el equilibrio perfecto. El encuentro de cielo y tierra. No demasiado Dios, no demasiado egoísta, de otra forma la vida se vuelve una locura. Si pierdes equilibrio pierdes poder".

"Sonríe con tu mente, con tu cara y hasta con tu hígado!".

"La única forma de sanar es confiando. Un corazón roto significa que has intentado algo".

"El equilibrio es no dejar que nadie te quiera menos de lo que te quieres tú". 

"muchas veces perder el equilibrio por amor es parte de vivir una vida con equilibrio". 

"Te envio mi amor, toda mi luz...y te dejo ir".

"Las ruinas son el camino a la transformación"

"Cuando tengo uno de esos días en que me siento sola, pienso: Quédate sola! Aprende a relacionarte con la soledad. Haz un mapa de ella. Siéntate a su lado por una vez en la vida. Da la bienvenida a esa experiencia humana. Pero no vuelvas a usar el cuerpo o los sentimientos de otras personas para intentar aliviar tus deseos insatisfechos". 

"Una fuerza de la naturaleza que se rige por leyes tan reales como la de la gravedad. La regla de la física de la búsqueda viene a decir algo así: Si tienes el valor de dejar atrás todo lo que te protege y te consuela, lo cual puede ser cualquier cosa como tu casa o viejos rencores, y embarcarte en un viaje en busca de la verdad, ya sea hacia lo interior o lo exterior, y si estás dispuesto a que todo lo que te pase en este viaje te ilumine, y si aceptas como tu maestro a todo aquel que te encuentres en tu camino, y si estás preparado sobre todo a afrontar y perdonar algunas de las realidades más duras de ti mismo, entonces la verdad no te será negada."

Tenia tantes ganes de veure una pel·lícula que em fés vibrar, sentir viva, aprendre, pensar, sentir... Ho necessitava. Justament, sense saber-ho, aquesta era perfecte. Viatges, búsqueda, una dona, amor, fe, Déu, equilibri, menjar, aprenentatges...era el que necessitava.

El que necessito ara és estar conectada amb mi, trobar l'equilibri dins meu, donar-me amor. Això és el que vaig sentir quan vaig arribar a Santiago després de 3 setmanes de pelegrinatge i com ja he dit en altres entrades del meu blog. Vaig sentir moltísssimes coses molt intenses, però amb el que em quedo és amb aquell sentiment de donar-me a mi, de fer i viure la meva vida, no tant la dels altres. Aquest procés se'm va interrompre al cap de tres dies d'arribar al poble, tot se'm va girar i vaig haver de donar molt, de suportar molt, així em va sortir actuar. Vaig perdre absolutament el meu equilibri i vaig anar carregant molt de pes a la meva motxilla que no em pertocava, el de la meva mare, el del meu pare, el de les classes de la universitat, les classes de repàs, l'esplai...havia d'estar donant constantment, sense tenir temps per a mi. Fins la setmana passada no vaig ser conscient d'aquesta motxilla i me la vaig intentar treure. Ara entenc el mareig i malestar de tota la setmana passada, no només era el canvi de temps i la calor. Mal de cap, mareig, mal de coll, d'esquena...El meu cos m'estava dient que prou, que ara em tocava treure la motxilla, repartir el pes entre tots i carregar només la meva. Acabar classes de repàs, de la universitat, acabar l'esplai...ho necessitava. La pel·lícula m'ha recordat la importància de trobar, cadascú, el seu equilibri. I de sobte he recordat les cartes que em van tocar en aquella sessió de l'Akademia en què una d'elles era "Equilibri", i l'última era Amor. Avui ho he entès tot: necessito recobrar el meu equilibri i donar-me amor a mi, per estar bé amb el món. Sembla simple, però m'adono de tot el que m'he complicat i com de confús tenia tot, de com marejada estava, tan desconectada de mi. Em trobo a faltar, tinc ganes d'estar amb mi i de fer coses que m'agradin, d'estar sola, de gaudir-me, de sentir-me viva, de meditar, de respirar, de ser conscient de qui sóc i on sóc. I estic agraïda a tot el que m'ha anat passant, per tot el que estic madurant, aprenent i creixent.