far far

Des de fa hores que estic al mateix lloc del pis, a la taula del menjador, al costat de la finestra, redactant l'últim treball del semestre. M'ha costat aixecar-me al matí, s'està tan bé dins el llit a l'hivern! A més, el dia és depriment: miro per la finestra i veig els arbres pelats, la gent darrera les seves bufandes, abrigada, protegint-se del vent que bufa amb força, i de fons un cel gris i pesant que sembla aixafar els edificis. M'he decidit i he conectat l'ordianador a la taula del menjador, m'he conectat a l'Spotify i a treballar. Una pausa per dinar. I ara, de sobte, un finet però intens raig de sol es cola per entre la finestra, deixant al descobert tota la pols del teclat i obligant-me a mig tancar els ulls. M'ha fet somriure per dins i m'ha fet venir ganes d'escriure i volar...Porto molts dies a les fosques i m'impacienta no trobar l'interruptor per encendre el llum. En aquest petit instant sembla que l'he trobat, però no sé quant aguantarà, la bombeta està dèbil. Fa pampallugues, li manca la seva força i brillantor habitual, sense que hi hagi motiu algun. L'hivern, el fred, la confusió, la recta final universitària, la rutina, la família? Potser tot a la vegada.
Continuo amb la cara ben il·luminada pel sol i quan l'encaro, veig tots els núvols grisos que es mouen a gran velocitat, i em quedo cega.

http://www.youtube.com/watch?v=HKWE5m_2wug

Far far és la cançó que sona, no sé de què va, però el títol em reforça la idea que porto pensant tot el dia: m'agradaria trobar-me en una casa de fusta a la muntanya llunyana a tot rastre de moviment, rutina i obigació, amb un fred hivernal a fora i jo a dins, amb una llar de foc, un parell de mantes, un te entre les mans, llibres, pel·lícules i potser una bona companyia. I que per la xemeneia surti fum.
El sol marxa i desperto d'aquests pensaments...toca continuar treballant. Queda poc...