And there will come a time, you'll see, with no more tears.
And love will not break your heart, but dismiss your fears.
Get over your hill and see what you find there,
with grace in your heart and flowers in your hair.
Sento brusquetat. Per arrancar i moure coses, persones, fets, sentiments. I tot necessita el seu temps, les coses no canvien del dia per la nit, sinó que es van transformant, poc a poc...
I és difícil caminar quan el camí no és de roses; i és difícil apreciar una bicicletada matinal creuant la ciutat amb un sol rogenc de fons quan per dins sents com ganivets que se't claven subtilment. Tot passa davant teu i no ho pots captar, aixeques suaument el braç i ja s'ha escapat. Quan vius tan intensament sents més l'alegria de les petites coses, però també la tristesa d'aquestes, en ambdós casos sents que l'ànima se t'aixampla, es fa profunda, però que generen sentiments i reaccions antagòniques.
I no sé si sento ràbia per no sentir, o em fa ràbia sentir massa. Almenys vaig recuperant les ganes per escriure. No escric perquè estic decaiguda o estic decaiguda i en part no ho soluciono perquè no escric? Contradiccions...que van amunt i avall en tots els sentits. Sortiu de mi, deixeu-me pensar amb claretat, deixeu-me ser jo, deixeu-me sentir.
Almenys...m'alegra pensar que sempre, sempre...me n'he ensortit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada