Crec que necessito -i necessitem- més sovint aquesta desconnexió momentània del dia a dia. Deixar el mòvil i la cartera a casa, agafar només les claus, el llibre i l'MP3, tot i que després t'adones que aquests dos últims objectes et faran més nosa que servei, i sortir, marxar, escampar l'aire. Direcció la platja. Algun lloc on no s'escolti el brunzit dels cotxes, els clàxons, les passes de la gent. Només el vent, el mar i els teus pensaments. Connectar-te amb tu mateix, posar nom a totes les emocions del dia, intentar no pensar en el que faràs demà, centrar-te en el fred que sents a la cara i en l'aire que entra i surt dels teus pulmons. Estirar-te. Mirar les quatre pobre estrelles que hi ha, inventar. I per un moment, fer cas del que et diu el cos i no del que et diu el rellotge i la rutina consumidora. Marxar d'allà quan tinguis fred i gana, no quan sigui l'hora de sopar. Sentir el fort vent de l'espígol golpejar-te cada racó de pell i sentir com aquest sembla emportar-se tot allò superficial, que sobra, i que se'n va amb el vent, darrera teu, per no tornar més.
Relaxació, meditació, desconnexió, diguem-ho com volguem, per a mi tot és el mateix, significa donar-nos l'atenció que mereixem, escoltar-nos, sentir-nos. Oblidar-nos de tota la resta. El més important del dia. Perquè després...tot vindrà sol, més fluit, més pur. I demà serà un altre dia.
http://www.youtube.com/watch?v=m_dvakUl9wA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada