Algun dia m'acostumaré a baixar del cotxe amb els meus pares i la meva germana a dins i posar rumb a un indret llunyà de tots ells, sense cap mirament ni neguit a la panxa? I saber que fins d'aquí una setmana no els veuràs? Hi ha lligams massa forts que perduren més enllà de l'edat i qualsevol circumstància. Llei de vida, en diuen alguns, però no hi ha res com passar una tarda de diumenge al sofà amb els pares comentant cada anunci, notícia o partit de tenis. No hi ha res com passar un matí de dissabte mandrejant al llit amb la teva germana parlant de tot i fent tonteries. No hi ha res com l'atmosfera familiar dels caps de setmana tan càlida i que a vegades costa apreciar pel ritme vertiginós de la rutina dels últims dos dies se la setmana, que la majoria de vegades són massa intensos. Aquest ha estat diferent...ha estat com més íntim, sincer...feia temps que no m'emportava aquestes vibracions, m'ha fet recordar moltes coses del passat, m'ha fet recordar que ells 3, són els meus pilars, els que mai em fallaran i sempre m'acceptaran tal i com sóc.
Els vespres dels diumenges, just en el moment en què el meu pare em porta en cotxe a l'estació, el que més predomina són llargs silencis, potser estem tot el trajecte en silenci, gens incòmode. No estem tristos, no sé què estem. I en el moment en què jo entro dins l'estació amb la motxilla i un somriure i dic adéu amb la mà, la seva cara sempre és la mateixa, des del cotxe amb la finestra baixada, just després d'haver-nos abraçat: barreja de tristesa, d'orgull, de satisfacció, d'impotència, de tendresa. Compro el bitllet, surto, em trobo a algú conegut, fem una hora de trajecte, agafo la bici i fins al carrer Pallars. Allà comença la meva "altra vida", que m'agrada anomenar. On no hi ha atmosfera familiar, ni compromisos on haig d'avisar si vinc o no a sopar, ni llargues xarreres explicant el dia a ningú, ni res d'això, sinó altres coses, ben diferents i que em toca viure.
No és la família perfecta, és la meva família, i això és suficient. S'acosten dies intensos, especials, familiars...que seran emocionants i inoblidables....i estic impacient!
http://www.youtube.com/watch?v=tjQP9931NhU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada