M'acabo d'aixecar. No tinc molt clara l'hora que és, això de les diferències horàries és un caos. Sigui com sigui, no és gaire tard perquè per la finestra de l'habitació veig com tota la serralada dels Andes es va il·luminant, poc a poc, pels raigs de sol. És preciós!! Fa calor, és estiu encara! No sé quanta estona porto desperta, però és com si el cap em pesés massa i no em pogés aixecar. Em pesa a causa de tots els records que he congelat dins d'aquest. Fa 24 hores que sóc a Santiago de Xile, i diria que han sigut, a més d'esgotadores, unes de les 24 hores més màgiques i dolces de la meva vida. Abraçar-me amb els meus avis, tiets i cosins, després de tant de temps...m'havia imaginat aquesta escena tantes vegades! I ara ja està. Sóc aquí. A 10 mil km de Vidreres, amb la meva família, en un país completament diferent al meu. Estic com atontada, emocionalment, pel jet lag i per tot, estic assimilant cada moment i segon.
Emocions a flor de pell, el sabor d'haver fet un somni realitat. Sóc feliç.
~ ~ ~
Dilluns. Mica en mica ja em vaig aixecant més tard, adaptant-me a l'hora d'aquí. Hem passat un cap de setmana intens, a un festival de música enooooooooooooorme, amb grups com Arctic Monkeys, Foo Fighters, Band of Horses, MGMT, etc! Espectacular. Tot bastant alternatiu, un ambient semblant als festivals catalans d'aquest tipus, però amb algo diferent.
Avui ve l'avi a dinar. Crec que ara m'aniré a banyar a la piscina, la cara i l'escot m'escou, m'he cremat! I per fi aquest dijous marxem tots als sud. Estem tots emocionats!!!!!!!!!!!!!!!!!
Baixo a esmorzar que ja tinc gana. Fins aviat!!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada