Fins les dues de la matinada no m'he pogut adormir, a causa de l'emoció! Comprar el bitllet d'avió a Chiloé, per anar 5 dies jo sola, planejar els tours per fer al Nord durant aquest cap de setmana amb els cosins, i per fi voltar sola per la ciutat! Després de gairebé dues setmanes, ja conec el centre! Aquí estic, assaguda en un banc a l'ombra, enmig de la Plaza de Armas, el cor de Santiago, que em recorda a la Plaça Catalunys de Barcelona, però la gent, els carrers, l'essència, em recorda que estic a Sudamèrica. Es nota que és una altra cultura, una altra manera de fer i ser.
Fa una estona he anat pel barri anomenat Bellavista, el barri més bohemi de la ciutat, amb un ambient juvenil, ple de cafeteries i bars super acollidors i pintorescos, plens de color i de vida, i he arribat, a través d'un carrer empinat, a una de les cases on va viure el poeta Pablo Neruda. M'encanta. No hi he entrat però el que es podia veure era magnífic! Un gran home i una grandiosa poesia. Cases de colors pel voltant, frases i fragments de poemes per tot arreu, bicicletes estacionades, etc.
I aquí estic ara:
La de vegades que he caminat sola per Barcelona i no he creuat paraula amb ningú. Porto tres hores per aquí voltant i ja he conegut un canadenc al bus, amb qui he recorregut un parell de barris; després he marxat pel meu compte i he estat xerrant amb un home jove d'una parada del Mercat Central i després amb un grup de joves que anaven bruts i pintats de dalt a baix, demanant diners. Els he preguntat per què anaven així i m'han explicat que és el que es fa als nous estudiants d'universitat de primer curs, com una "novatada". Ens em posat a xerrar sobre la independència de Catalunya, m'han demanat que parlés en català, coses de futbol, Alexis, Barça, el de sempre.
És curiós com alguns dels policies que estan pel centre, van en cavall! D'altra banda, també hi ha moltíssimes gossos abandonats i perduts per molts carrers de la ciutat. No saben què són les gosseres? Alguna ONG es forraria si creés alguna mena de casa d'acollida de gossos. Per les diferents places i carrers principals també hi ha taules on les dones es posen a llegir el tarot, i tenen clientela! jajaja
***
Ara em trobo en una petita zona de gespa, enfront del Palacio de la Moneda, on "treballa" el president del país.
Està al mig de la Plaza de la Constitución, la qual està envoltada de banderes xilenes i estàtues de diferents presidents que han tingut el poder en diferentes èpoques.
He visitat la Universitat de Xile, ben semblant a la UB! Les parets estaven plenes de papers reivindicatius.
També he passat per davant de la Camara de los Diputados, els Tribunals de Justicia, uns quants ministeris, he entrat al Museo Histórico Nacional, on he reafirmat la meva ràbia cap als espanyols del segle XV. Després m'he perdut pels carrerons del centre i he anat a parar a un petit barri, de dos carrers, Paris i Londres, molt acollidors, on he dinat a mooooolt bon preu, per menys de dos euros! Una empanada de pino, típica, i una vienesa! mmmmmmmmmm I a un local ben petitó i acollidor ple d'estudiants. En aquest mateix carrer hi havia una mena d'exposició a l'aire lliure sobre les 119 víctimes juvenils del règim de Pinotchet. Molt interessant.
Estic veient un grup de turistes amb un guia, tots amb barret i ben blanquets i amb motxilleta. M'alegro de ser la meva pròpia guia. Amb les indicacions/recomendacions/advertències de les meves cosines, és clar.
Continuarem la marxa. A buscar una altra parada de "micro" (bus) i a voltar una mica més fins la següent parada que ja tinc localitzada. Som-hi.
***
He aprofitat els últims minuts de la tarda per anar al barri de Santa Lucía, on he contemplat l'altra universitat important del país, la Católica. D'ideologia més conservadora que l'altra. Després he entrat a un mercat artesanal, que al principi m'ha fet una mica de mala pinta, era com molt "gitanero", he dubtat a marxar quan un home molt estrany m'ha començat a parlar i a preguntar d'on era i si tenia nòvio, oferint-me un paper escrit. He passat del tema i m'he endinsat en el mercat, i què encertada ha estat la decisió! He comprat un parell de cosetes, tot era artesanal, amb molta varietat i bé de preu. Molts colors i olors típics d'aquesta cultura. Un dels moments que he sentit més plenament que estava immersa en un país "latino". Només ho sents quan t'endinses en la properitat de la gent i del seu treball.
He aprofitat per fer una visita a la Biblioteca Nacional, que semblava un palau. Preciosa. Hi ha diverses sales que són tipu museo on pots entrar a fer un cop d'ull, i de pas m'he fet amiga del vigilant, que m'ha fet com de guia! Què simpàtic que era!
Per últim, tenia pensat pujar dalt del Cerro Santa Lucía, un turonet envoltat de vegetació i fonts amb un important ressó històric, ja que va ser el lloc on Pedro de Valdivia va fundar la ciutat de Santiago, al mil cinc-cents i algo. No obstant, mentre pujava m'he entretingut en un centre d'artesania indígena rapa nui i mapuche! M'he tornat boja. Volia emportar-m'ho tot, i al final no m'he emportat res. No vull consumir gaire, per així tenir diners per moure'm més, però tanta artesania m'ho està posant difícil.
En vull més. :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada