Gaudint de cada trocet de segon, de cada partícula d'aire, de cada moment amb tots ells. Vull quedar-me en aquest present durant molt de temps, tot i que sé que l'efimeritat d'aquesta experiència és la que farà que el viatge sigui més que perfecte i bonica. Encara em queden molts de dies....però és que sembla que n'hagin passat tants! Ha sigut tot tan intens...compartir 4 dies sencers, les 24 hores amb ells, ha fet que tota la vergonya marxés i la confiança, les bromes, els riures i els moments més íntims i especials entressin de seguida. Ballar a la cabanya, al carrer, cantar a cada passejada en cotxe, riure, caminar, banyar-nos, estar en un cotxe durant més de 12 hores, fer bromes, gaudir dels increïbles paisatges, posar-nos malalts, perdre'ns per camins misteriosos, dormir, menjar, mullar-nos sota la pluja, fer-nos mil fotos....tots junts, no té preu. No té preu. I vull que en vinguin més d'aquests moments, molts més, perquè m'encanten, ells, com són, com ens assemblem tots, tenir-los tan a prop.
http://www.youtube.com/watch?v=k0ETx0IzZjQ
No puc, no puc expressar tot amb una entrada de blog. Són masses sentiments...masses cançons que ja mai més seran les mateixes per a mi, masses converses i bromes que han qeudat congelades al meu cervell, masses paisatges exquisits, massa de tot. Difícil d'entendre. :)
Estar uns dies desconnectada de tot, només amb la natura, la família i pensant en els amics, ajuda a adonar-se que això, simplement això, és el més important de tot. La resta? Superflu. És fàcil sentir-se bé.
I des de la distància, et sents immune i invencible a tot, ets capaç de veure les coses amb claretat, de posar ordre, de netejar-te per dins, de comprovar que hi ha més d'una manera de ser feliç.
Quan una porta es tanca, se n'obre una altra, però com que solem mirar tan llargament i amb tant de neguit la que s'ha tancat, no veiem la que s'ha obert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada