Mira bien todo lo que hay a nuestro alrededor: agua embravecida, tierra indiferente a esa furia, montañas dominantes, árboles, luz que juega a cambiar de intensidad y de color cada minuto del día, pájaros que revolotean sobre nuestras cabezas, peces que intentan no ser atrapados por las gaviotas mientras ellos devoran a otros peces. Hay una armonía de ruidos: el de las olas, el del viento, el de la arena. Y en medio de todo ese concierto increíble de vidas y materias estamos tú, yo y todos los seres humanos que nos rodean. ¿Cuántos de ellos verán todo lo que acabo de describirte?. ¿Cuántos son conscientes del privilegio que supone despertar todas las mañanas y ver, oler, tocar, oír y degustar?. ¿Cuántos de nosotros somos capaces de olvidar por un instante nuestras preocupaciones para maravillarnos ante este prodigioso espectáculo?. Resulta evidente que la mayor inconsciencia del hombre es la de su propia vida.
A vegades us miro i penso que no us sentiu prou vius, que us perdeu alguna cosa, que no sou prou conscients de totes les meravelles que ens envolten, que no esteu prou convençuts de la força de la humanitat i l'amor, no sé si per por o pel que sigui, i això sovint provoca que transmeteu aquesta por als altres. No pot ser que algú us expliqui algun somni que té en ment o alguna cosa que a ella la fa feliç i només hi veieu les coses dolentes..segur que les té, però ressalteu primer les bones, després ja veurem! Ho dic per mi, perquè sobretot aquests dies m'hi he sentit, però també pel vostre voltant, pel que veig com a amiga vostra que sóc. El món no és tan dolent com sembla...no és tan perillós com ens diuen ni les persones tan malvades. És tot molt més simple. Sí, potser això és el que trobo a faltar dels altres dos...
Si us sóc honesta, la majoria dels comentaris que he escoltat sobre ells dos ara que han obert les ales i han emprès una aventura, són dolents, d'inseguretat, de desconfiança, de por. Algunes crítiques. I a mi no m'agrada respirar aquest aire...no és net!
Ho dic ara tot això perquè mai s'havia accentuat tant, mai m'havia quedat tants moments aixafada per culpa de comentaris o fets, que s'amaguen sota les etiquetes de cansada i coses d'aquest estil (a vegades sí que hi ha son de veritat eh). Potser perquè no hi ha l'altra aprt del grup que compensi. En aquests dies, també, he aconseguit sentir-me d'una manera que m'encanta, immune a tots aquests bucles de complicadeses i negativismes, sentir-me a mi mateixa, al 100% per dins, plena de confiança i disposada a tot, sense pors, amb la mirada fixa i endavant, amb el pas ferm i convençut. L'última cosa de tot això.....sigueu més somiadors...en tots els sentits, en tots els àmbits...obriu la ment, esteneu les ales, i no tingueu por a llençar-vos, com si aanéssiu amb un paravent i us llancessiu d'un precipici. Before it's too late.
Feia temps que no em capbussava en les pàgines de les revistes de viatges que tant m'agraden...que malgrat tingui els peus a la biblioteca, tinc el cap i la resta del cos en els indrets que entre línia i línia es descriuen. I sempre surto amb la mateixa sensació...caldrien tres o quatre vides per apreciar i presenciar tota la bellesa del nostre món, però també amb el pensament d'orgull per ser conscient que encara em queden molts anys per trepitjar algun d'aquells indrets, de saber que visc en aquest món. Espereu-me, que no trigaré en venir!
~ ~ ~"Nadie es capaz de hablar honestamente de sus sufrimientos hasta que ha dejado de sentirlos."
De totes maneres, la diversitat del nostre grup és la que ens manté tan units..i m'encanta. M'encanteu tots. Notar l'absència de cada un dels components del grup és el més bonic que pot passar, sigui quin sigui, sempre trobaràs a faltar alguna cosa d'ell o ella.
"La persona que puede ser feliz sola, es realmente un individuo. Esto no quita que no puedas relacionarte, porque te relacionarás con muchas personas, compartirás alegrías, y tristezas, pero no dependerás de nadie en el sentido de estar atado a una sola persona".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada