turn it On

Saber brillar amb llum pròpia. Tu saps brillar amb llum pròpia, em van dir un dia. Una de les coses més valuoses i importants d'aquesta vida. Caure, aixecar-te, millorar i caminar per tu mateix. Però...trobo a faltar l'escalfor d'altres llums que m'ajudin a tirar endavant. Trobo a faltar bons consells. D'ella, i d'ella també. Les seves orelles, els seus consells, res més. Perquè per molta brillantor que ofereixi, hi ha dies que es posen núvols davant meu, i em sento cansada...no trista ni enfadada, sinó cansada, perquè sempre és el mateix, la mateixa espina que no et deixa descansar i que no trobes amb qui compartir-la sincerament, amb qui parlar amb la mà al cor sobre el tema. Fins i tot les bombetes més potents fan pampellugues de tant en tant.
Curiosament aquest estiu els llibres que he llegit són de caire d'autoajuda i autoconeixement, consells per la vida, en general. No ho he fet expressament, simplement són els que m'han regalat i he trobat que era un bon moment de la meva vida per llegir-los. Sense ells no hagués tirat endavant tan fàcilment, però és impossible que dos pilons de fulles de paper tinguin el mateix efecte que unes paraules d'aquelles amigues que et coneixen cada racó del teu pensament, acompanyades d'una sincera abraçada. No sé ben bé per què, avui us trobo excessivament a faltar. Necessito il·luminar-me de la vostra llum, beure de la vostra aigua, netejar-me i reomplir-me. Perquè estic realment cansada d'aquesta història. Porto uns dies a tope, repartint i repartint i repartint el màxim de mi, traient somriures, creant calidesa, engegant motors, lluitant, aconsellant, en el tema de sempre i en tots en general, però també veig, sento i escolto coses que no m'agraden, i per molt que caminis endavant, sovint tinc pedretes a les sabates, i sé que em tornaré a omplir aviat, mica en mica, pel meu compte, però estaria bé tenir-vos més a prop, estar rodejada més sovint de la vostra calidesa i senzillesa i comprensió. Estaria molt bé. Us estimo.

Els humans vivim sempre dubtant entre l'odi i l'amor. El lloc en què es col·loca la gent en aquest equilibri entre aquestes dues forces diu molt sobre què temen, què desitgen o què desconeixen. Quan comprenem i reconeixem les senyals de les forces que ens arrosseguen, passem de ser esclaus a amos de les nostres emocions. Aprenem a gestionar les nostres emocions. Diuen que posar nom a un sentiment redueix la seva intensitat.
Perdonar no és oblidar: perdonar és recordar el que ens ha ferit i deixar-ho anar.
Quant menys autoestima tens, més probabilitats hi ha de que sentis alegria, i no pas compassió, quan als altres els va malament. És perquè tens la sensació que no només tu ets un "fracassat".
És fàcil que arribem a manipular les persones per a que encaixin en els nostres guions; per això, si la teva infància va ser sobretot negativa, et serà més difícil tenir amics i amors sans.
Compren què et fa ser com ets i podràs transformar-ho.