Aixecar-te cada dia a les 9 del matí amb ganes de transmetre coneixements deu ser una bona senyal que vaig pel bon camí...i comprobar que cada dia és millor, cada dia en saps més, com controlar el més inquiet de tots, com inventar-te jocs relacionats amb la matèria perquè faci cas i no se li faci pesat, etc.
~ ~ ~
Sovint penso que em caldrien tres o quatre vides per fer tot el que m'agradaria fer, per conèixer totes les persones fantàstiques que hi ha al món, per estudiar totes les coses que m'agraden, per visitar tots els països del món, per llegir tots els llibres que s'han escrit i mirar totes les pel·lícules que m'agradaria mirar. I pensar això em fa ràbia. Però ahir un amic em va dir una cosa que...em va fer canviar d'opinió. I és que si ens donessin mil anys per viure, segurament aquestes ansies de viure disminuirien molt i ens ho prendríem tot amb tanta calma que acabaríem per no assaborir el present. És la vida, i aquesta efimeritat és la que li dóna sentit! Saber que com a molt podràs viure 100 anys, però no saber quan marxaràs de la vida, potser et queda un dia a la terra. I tot són decisions, triar què vols estudiar, quins llibres llegir d'entre tots els que existeixen, quines pel·lícules mirar d'entre totes, quina països veure, etc. I ben mirat...això és el més fascinant. Així que ara aquesta ràbia s'ha convertit, poc a poc, amb un sentiment de satisfacció, em sento privilegiada. Per tenir l'oportunitat de viure almenys un cop en aquesta vida. Seria una pena malgastar-la, no? Amb totes les coses que hi ha per fer, tots els llibres, països, carreres, gent, pel·lícules....!! No creieu que val la pena aixecar-se quan caus i continuar caminant? No creieu que val la pena viure al màxim i aprofitar cada dia, fer el que vingui de gust? No creieu que val la pena ser valent i atrevir-se a ser feliç? No creieu que val més ser optimista i estimar? No creieu que val més la pena perdonar? És per això que no entenc la mediocritat d'algunes persones...que viuen la vida de la forma més avorrida i monòtona possible, sense motivacions ni somnis ni aspiracions...l'estan malgastant! I és gent que ho té tot, té amics, família, una casa, menjar, cotxe, roba....així doncs?
M'encanten les converses i els riures a la platja de nit, amb l'únic soroll del trencament de les onades de fons, amb l'única llum de les estrelles com a sostre, amb l'únic moment present, l'ara, gaudint de l'estiu, els amics i la immensitat del mar i l'univers. Sentir-se diminuts però alhora grans, plens.
"Exagera los "activadores" del buen humor: come chocolate, haz deporte, baila, sal con los amigos, ve al cine...y elimina o limita lo que te desgasta: la crítica interna, las personas amargadas, las limitaciones que te impones, las luchas de poder, todo lo que supone perder tiempo y energía. Reemplázalo con situaciones y personas positivas. Reparte contagio positivo!
Nos educan para imitar y obedecer. Tú vas a ser tu principal referente, que vas a aceptarte como eres, porque estás a gusto con la vida que has elegido. Necesitamos herramientas que nos ayuden a cerrar las heridas, a hacer elecciones inteligentes y a retomar fuerzas para seguir el camino."
I per mala sort, aquestes eines de què parla el text, no ens les ensenyen ni a l'escola, ni a l'institut, ni a la universitat. I creixem com creixem, sabent abans com fer integrals que com entendre els altres una mica més. Sabem abans analitzar una subordinada que analitzar les nostres emocions. Per què no ensenyen tot això? És cosa de la família? Però si als pares ningú els ha ensenyat, com ho sabran? Només es troba en llibres de filòsofs, d'autoconeixement, d'autoajuda....hauria de ser bàsic! Una matèria més. Sempre ens oblidem de la part humana, com si fóssim robots! I és vital algun que altre coneixement per caminar sobre el camí de la vida. Saber per què actuem com actuem en les diverses situacions de la vida, què podríem fer per millorar-ho, com podríem viure més feliçment, etc. I no crec que això tragués sentit i emoció a la vida, tot el contrari, aniríem més segurs, ens seria més fàcil estimar, pensaríem més en els altres, ens coneixeríem més, seríem més savis humanament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada