Diumenge de festa major. Recordo exactament cada sentiment que em recorria pel cos ara fa un any, una de les nit més màgiques que he viscut mai! Ara, amb una lluna plea i preciosa de fons, escric aquestes línies abans de sortir per últim de festa durant aquesta festa major. I em sento igual que la lluna, plena. Em retumben pel cap mil i un pensaments d'aquests dies, persones, converses, mirades, riures, imatges, cançons, petons... http://www.youtube.com/watch?v=28uhZZEE6cw
i elles han fet que aquests dies siguessin encara millor. M'omplen tant! M'han fet feliç....he estat feliç, contenta, d'estar on estic, amb qui estic, com sóc. Aquests dies he pensat sovint amb mi, sobretot en els punts dèbils que tinc...i quan em paro a pensar racionalment en el que sóc i tinc, m'adono que hauria de tenir més confiança en mi mateixa, molta més, i no patir per coses absurdes que no mereixen la meva atenció, sí...molts cops sento que m'ofeguen coses innecessàries, però no hi ha ningú que m'ho faci veure. Només elles em fan adonar. Hauria de ser més forta emocionalment, no deixar-me emportar pels altres, pel que pensin o sentin, preocupar-me més del que sento jo que no pas el que sentin els altres i deixar que m'afecti tant. No em refereixo a ser una insensible, sinó a trobar l'equilibri. I quan aconsegueixo fer-ho, els resultats són sorprenents.... :) Expressar el que em fa por, la meva tristesa, sense por, perquè també tinc dret a estar malament, demanar ajuda...I intentar no pensar malament de la gent ni criticar-la, que pel poc que ho faig, no m'agrada, perquè vol dir que dins meu alguna cosa no va bé i necessito culpar-ho als altres. Tot ha de fluir.
Em menjaré aquest curs, el mes de setembre ja ha començat, i amb boníssim peu, primers tastets de gent nova, del piset, de nous aires....els necessito.
Voldria escriure tantes coses més.....però tinc son, només he dormit mitja hora al tren, massa son per expressar amb claredat tot el que em passa per dins, estic espessa.
Tancaré els ulls, sentiré la música, l'aire, alçaré els braços, sentiré el tacte dels amics i el gust de felicitat per tot el cos.... Viu per tu, Laura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada