If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

dimarts, 18 de setembre del 2012

no deixis de caminar

És curiós....com tot arriba. Tot el que imaginava un any enrere, ara està arribant. Viure en un pis amb altres estudiants i tot el que això suposa: llibertat, independència, maduresa, joventut; fer berenars i xerrar durant hores amb totes elles, noies, sí, per fi! Fent plans, xerrant sobre temes que sempre havia imaginat que es parlarien als pisos d'estudiants, rient...I només fa un any que les conec, però hi ha alguna cosa bastant forta que ens uneix moltíssim, potser al tenir una filosofia semblant de vida, de la societat i del nostre món, es plasmava a l'ambient d'avui tarda.
Quan estàvem totes cinc parlant...m'he adonat que sóc una persona diferent a l'estar amb elles, potser sóc més jo, em sento més relaxada, que quan estic amb els nois. Potser amb ells, com moltes vegades em diuen, faig com molt de mama, encara que inconscient, que tots estiguem units i bé i feliços, malgrat tot el que hagi passat. Però amb elles...puc començar de nou, parlar de coses que mai havia compartit amb ells, desconnectar de mals rotllos. Més o menys com em passa quan vaig a Vilassar. Però bé, són com dues vides que em complementen en part igual i que em fan ser com sóc, no les canviaria per res del món.
Sento com si tingués davant meu un paper en blanc, on hagués de començar a escriure un nou capítol de la meva vida. Al principi espanta, veus el paper tan gros i blanc que no saps per on començar! Però tinc ganes d'escriure, sobre ell, encara que el tingui una mica lluny, sobre les sensacions de viure al pis, sobre les meves companyes, sobre la vida a la universitat, sobre la gent que coneixeré, sobre la carrera, sobre cada aventura que viuré a la meva ciutat...Em sento capaç d'agafar el bolígraf amb força i començar a redactar, després d'uns mesos tempestuosos, però és que hem de seguir....sempre endavant.

És curiós, també, com els prejudicis són tan presents en nosaltres! Primer dia d'uni, tot de gent nova....primeres sensacions, primeres impressions...però sembla mentida com estic més impacient per aprendre coses de la carrera que no per conèixer i encaixar amb la gent....ja arribarà tot, em sento molt segura, relaxada i confiada en mi mateixa. Suposo que a l'estar tan a gust al pis i amb les noies...et fas com una mena de coixí. Poder arribar a casa i explicar les sensacions a una companya/amiga, és simplement genial. Tot el que feia temps que buscava...ara ho estic trobant. Demà, més i millor.

http://www.youtube.com/watch?v=UrMmr1oMPGA
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)