si tingués més temps...

...m'agradaria veure sortir el sol cada matí, ja sigui rere les ones, o rere les muntanyes.
Llàstima que sempre li donguem les culpes al temps.

Què ens passa a tots els joves? O potser hauria de dir què ELS passa? No sé si englobar-me o no ja...Crec que no. Sembla com si volguessin fugir d'aquest món, com si l'acte que més els omplís fos el fet d'arribar el cap de setmana per no fer res, excepte per la nit, que tot es redueix a beure fins que tot rebenti, a ballar al "so" d'una música inescoltable que sembla gairebé soroll, a moure's al ritme de les bategades dels bufles, a mirar el voltant, a intentar relacionar-se amb els altres de la manera més superficial possible...a ensenyar, a mostrar...superficialment. A quedar bé a les fotos. És tot com una bombolla màgica, ben ensucrada. Sé que no tothom és així, però sí la majoria. Una majoria que sembla que ha perdut els ideals, que no té projectes vitals, que navega per un mar sense rumb, que no sap res. Buidor. I enmig d'aquesta buidor intenta omplir-se amb coses materials i superficials. I enmig d'aquest mar gris, el millor és fugir, sortir, marxar a un altre món, evadir-se, de la manera com ho fan, perdent la vergonya, deshinibint-se, fumant, bebent...És així com aprofiten la vida? La joventut? Jo també sóc jove, no estic fent cap discurs de iaia, encara que sembli descomunal, però quan miro cap endins, no m'identifico en res amb el que veig a fora. Des dels 12 anys que he pensat això, i no perquè els pares m'hagin inculcat res, eus al contrari, mai han interferit en res, però mai ho havia posat per escrit. Potser per vergonya...a desencaixar tant. Però arriba un punt en què t'adones que són tots ells els que desencaixen amb la vida.

Els temps canvien...ja no hi ha unió entre els joves, ni ideologies, ni ideals, ni motivacions...tot és individualista i de cara enfora.

Sempre dic que tinc el camí molt clar, però molts cops una fina boira es posa entremig i perdo un pèl de vista el que vull, on vull arribar. I és anar a una xerrada com la d'avui, la que em retorna les ganes i la vitalitat per viure al màxim. Una parell viatjant amb bicicleta per Àfrica, Àsia i Europa. Moviment, coneixement, vitalitat, naturalesa, humanitat. Escoltar experiències així...et recorda el sentit que té la vida, lo gran que és el món, les infinites coses que hi ha per fer i tota la gent que s'està movent, que va fent els seus camins, i dels quals tu també pots formar part, algun dia, d'alguna manera.

http://www.youtube.com/watch?v=ADP65wbBUpc

Somnis penjant d'un fil...Potser són tantes postals i tants llibres que tinc sobre meu quan dormo les responsables de fer-me somiar tant en moure'm i conèixer. El més enllà. Que sempre comença només sortint de casa. Bona nit.