Cadascuna d'elles, les que ja formen part de la meva vida, les que n'han format i les que queden, que espero que siguin moltes. Elles. Dones. Nosaltres. L'energia que es crea quan estem juntes és molt potent, m'atreviria a dir que va més enllà. Som la creació de tot, de la vida, tenim una energia reprimida a dins que fins i tot nosaltres desconeixem. No vull ser gens matriarcal, no vull barrejar temes polítics ni res per l'estil, estic parlant simplement del potencial que tenim dins i que, per milers de motius, desconeixem. Adonar-se'n no és gens fàcil, ningú ens ensenya a mirar cap endins i descobrir la dona que portem dins, tot el que ens podem oferir sense la presència de ningú més. Som pura emoció, sentiment, sensibilitat. I qui ho negui és que no ha estat mai amb dones conectades amb la seva essència. Hi ha molts tòpics, fins i tot jo he permès que es diguessin o no he fet res a l'escoltar-los o inclús hi he estat d'acord, però no sé per quin motiu des de fa uns dies, unes setmanes...començo a veure-ho diferent. No compartir tant amb els nois i estar sempre més envoltada de noies, d'elles, i moltes d'elles connectades amb la seva essència. Assistir a xerrades o tallers en què quedo estupefacta amb l'energia que es crea. Som increibles quan parlem amb el cor, quan ens ho permetem, tot i que entre nosaltres ho fem molts cops. Abans preferia estar envoltada de la senzillesa dels nois, potser no vaig ser gaire afortunada en les amistats femenines d'allà on vinc, però el món és molt més gran que el meu poble, el món està ple d'homes fantàstics, està clar, però també de dones fantàstiques, d'aquelles que són germanes, mares i amigues a la vegada; d'aquelles que només veure't la cara saben el que et passa sense intercanviar paraula; d'aquelles que només abraçant-nos tots els mals marxen; d'aquelles amb qui pots passar hores assaguda en un banc, un sofà o una cafeteria xerrant només de sentiments i coses profundes; d'aquelles que et donen la mà en els bons i en els mals moments; d'aquelles que senten de debò la teva tristesa i el seu desig més profund és intentar alleugerir-la perquè els ho veus als ulls, perquè som així.
Només sent conscients de tota la nostra força, de com ens diferenciem dels homes, i de lo bell que és això, podrem compartir amb ells el més pur que portem a dins, i ells faran el mateix. I l'acte serà màgic, perquè ells són màgics, com nosaltres. La diferència és màgica. Feminitat, què bé que sones. Sentir-me més femenina, més dona, més viva, més gran, més L a u r a. I no confonguem sentir-se femenina amb estereotips, modes, superficialitat. De fet, la feminitat és allò que tenim dins, no es veu, se sent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada