Llegint el llibre que em té captivada des de fa dies, estic asseguda al llit, deixant reposar l'esquena a la paret i amb la finestra a la meva dreta. Només cal girar una mica el cap i....què privilegiada...quines vistes tinc al meu davant: camps verds amb grans bales al fons i algun que altre arbre movent les seves fulles, sempre amb el preciós blau cel de fons, com si d'una postal es tractés.
He parat de llegir aquelles intrigants línies per mirar el paisatge, però no dura gaire, ja que de seguida em vénen al cap moments que hem passat junts, tu i jo. Són molt pocs, però són suficients com per fer-me sentir viva i feliç, per saber que hi ets, no gaire lluny de mi, o això és el que vull creure.
I llavors és quan la realitat em sembla més bonica i interessant que la ficció del llibre que tinc entre mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada