If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

dimecres, 8 de setembre del 2010

Silencis

És curiós que, quan ens succeeixen aquelles petites coses que ens acompanyaran la resta de la nostra vida, aquelles que ens marquen fins al fons, aquelles que no les oblidarem ni que volguéssim, aquelles coses tan IMPORTANTS, ja siguin curtes, intenses, inesperades, agradables o desagradables, no sapiguem què dir. Ens quedem en blanc, bloquejats davant la situació, igual que un nen petit quan mira els seus dibuixos preferits, immòvil.

Suposo que algú intel·ligent va decidir robar-nos la raó quan ens trobéssim en una situació així, per tal de no espatllar el moment, per tal de no pensar, sinó simplement sentir l'essència d'aquell moment. I què intel·ligent que va ser!

Però....tinc un dubte, i m'agradaria preguntar-li a l'home/dona intel·ligent del paràgraf anterior. Què passa quan aquest bloqueig no se'n va, tot i ja haver passat "el moment"? És bo o dolent, no reaccionar?


Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)