Avui en dia hi ha gent que sap el preu de tot però el valor de res.
Has de disfrutar amb el que tens i no amb el que no tens. Tot i que la societat actual no ens ajuda a fer això, ja que fa importants les coses supèrflues i supèrflues les coses importants.
Però tant si es compleixen com si no els nostres projectes i somnis i expectatives, hem de continuar, continuar vivint l'aquí i l'ara.
"La civilització consisteix no en la multiplicació, sinó en la reducció de necessitats." Gandhi.
Ens passem un terç de la nostra vida treballant, com a mínim, i la majoria de la gent no gaudeix amb el seu treball, eus aquí el gran problema. No veiem que hem de gaudir amb el present, amb el que estàs estudiant/treballant/fent? Quan tenim les necessitats bàsiques cobertes (sostre, abric, menjar), passem a les següents, com la de tenir una bona feina, un temps d'oci, una vida social plena...però és que ens ha d'agradar el que fem, som i on estem. I sinó, canvia-ho.
La persona és el viatge, un viatge que canvia a cada moment, i has de viure cada dia aquest viatge. Només tenim el present.
Pensar en les preocupacions és pensar en el present del passat, i aquí ja no podem intervenir en res!
D'altra banda, també hi ha coses que no es fan i no costen res! Atendre un malalt amb un somriure i una cara afable, estrényer el braç d'un pacient, o del teu alumne, o fer-li un copet amb el colze a un amic fotut, o una mirada tendra a qui sigui..... ens costa, ens costa massa. I no ens adonem que aquests petits gestos fan el viatge més agradable i ens fan gaudir més del present. Quan ens n'adonarem?
Quan aprenrem aquesta lliçó tan bàsica? No veiem que tots volem viure? Sinó, per què ens espanta tant estar malalts i ens provoca tan malestar estar en un hospital, etc? Per què la nostra vida perilla, i només quan passem per auqests moments ens adonem de les coses importants.
http://www.tv3.cat/videos/3940230/Ramon-Bayes-pateixen-les-persones-no-els-cossos
ja ho veieu, avui no hi ha forma, només contingut, frases deixades anar, inspiracions arrel de documentals, reflexions... tampoc crec que sigui gaire important, l'important és enviar el missatge. És simple.
...
I parlant de treballar d'allò que t'agradi....em ve al cap el programa recent estrenat de TV3, MESTRES, en què se'm van quedar gravades un piló de frases i imatges, de gent que gaudia plenament amb la seva feina, i era preciós. "Has d'empényer els alumnes, no protegir-los"; "Has de fer que se sentin especials, creuar la mirada amb cadascun d'ells, fer que notin que els estimes"; "S'ha de potenciar la qualitat de cada alumne, després de descobrir-la, és clar"; "Un bon mestre ha de portar a les espatlles una bona dosi de paciència, comprensió, vocació i il·lusió"; "Si en saps d'allò que expliques, et guanyes el respecte dels alumnes"; "Has d'estimar la teva feina, fins al punt que no et vulguis jubilar i tots els dies et semblin vacances".
...
Els bancs han rebut 14 bilions de dòlars per salvar-se. què s'ha de fer? controlar tot el sector financer.
taxa a les transaccions financeres. taxa d'un 0'1%--> 600.000 milions euros/any
reconvertir l'economia en una economia ecologista.
I amb aquests diners....cobrir les necessitats socials del nord, als països del sud i frenar el canvi climàtic. les 3 grans crisis actuals. Aliances de ciutadans. necessitat d'unitat, tots estem enfront els mateixos problemes
una entrevista interessant...
http://www.joharigautier.com/blog/articulos-de-actualidad/ferran-iniesta-%E2%80%9Cel-temor-a-todo-lo-que-nos-rodea-es-lo-que-nos-lleva-a-procesos-de-destruccion-masiva%E2%80%9D
Als 16 anys hem de fer el primer pas, escollir si volem treballar, seguir estudiant, o fer una formació professional. Als 18 hem de fer el gran pas, escollir una carrera! Però.....no és un joc, no és com escollir optatives, és encaminar-te pel teu futur, sense pensar-ho gaire, ens estem hipotecant a una cosa incerta. Com volen que decidim el nostre futur sense haver viscut ni experimentat ni viatjat ni comparat? Com i qui ens desperta el "gusanillo" d'interès per als diferents temes del món? I si als 25 anys descobreixo que m'apassiona la cuina, però com a casa mai he cuinat i m'ho han fet tot....o si tinc clar que vull especialitzar-me en estudiar les societats africanes, però mai he viatjat al contintent africà, i quan hi vaig, no m'agrada, i veig que lo meu són les societats asiàtiques? Immersos en una societat ansiosa, on el lema és "quan abans millor! i quant més millor!", sense projeccions de futur...no tenim temps per pensar gaire, només per avançar amb el cap baix.
http://www.youtube.com/watch?v=nsHcZiTSaBI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada