If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

dijous, 2 de febrer del 2012

no me'ls puc treure del cap

Sembla que la ciutat ho hagi fet expressament. bé, potser la ciutat no té res a veure, però és igual. Tot plegat. Sigui el que sigui, gaudir de l'últim trajecte en tren Barcelona Sants-Sils amb un paisatge com el d'avui, no té preu. M'han brindat un últim regalet, potser? Sé perfectament que no és l'últim viatge en tren fent aquest recorregut, però sí que ho és sota les circumstàncies en què han estat fins ara. Ja no sóc una estudiant barcelonina de dilluns a dijous, com a molt els dimecres, però lo d'estudiant, res. Es diu ràpid, després de tot el que he viscut...Però la neu m'ha ajudat a no posar-me excessivament nostàlgica. I és que....el món vist sota una capa de neu sembla més bonic, més pacífic, més feliç, més centrat en les coses importants, tot i que potser els mitjans de comunicació i algunes persones en facin un gra massa! No ens enganyem.....qui es pot aguantar el somriure i el neguit intern al veure caure volves de neu? Sempre aferrant-nos a tot allò que surt de la monotonia...i que així sigui per sempre, i més si és gratis.


Sincerament...ho trobaré a faltar, el fet de caminar i caminar pels carrerons dels barris més pintorescs, de voltar amb el bicing amunt i avall competint amb els altres ciclistes, de fer plans per les tardes per descobrir indrets nous de la ciutat, de les tardes jugant amb la Blanca cantant i ballant, dels sopars de burritos, el fet de sentir-me petita en un lloc tan gran, observar la gran diversitat de gent....Us trobaré a faltar. Hi ha hagut moments asquerosos, però tot consisteix en quedar-se amb les coses bones de cada etapa, i afortunadament, en tinc molts, ben guardadets dins meu.











Et trobaré a faltar, a tu i a tots els grandiosos moments que hem compartit. És curiós...el que em vas dir al mes de setembre...s'ha complert en aquests últims dies, t'adones? No sé què faré sense poder-te veure cada dia. Per molta gent que haguem conegut i molts llocs que haguem descobert...a vegades el més meravellós és el que sempre ha estat al teu costat en els llocs més insignificants. T'estime.

http://www.youtube.com/watch?v=pOVdBPyjMlg&feature=related

La memòria només recorda els llocs on s'ha estimat o s'ha patit.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)