Com si el meu voltant s'anés fent petit, petit, petit, i tot es difuminés, i persones que abans havien estat en contacte amb tu, ara sembla que s'allunyin, poc a poc, al compàs de l'aire. Com si el meu voltant m'oprimís. Fa molt que no ploro, per qualsevol cosa, bé, fins ara. Fa molt que no visc els dies com si fossin els últims, fa molt que no aplico el meu lema del carpe diem. Fa molt que no tinc ganes de bombardejar la meva mare amb reflexions meves i mil historietes que penso i sento i així riure plegades. La trobo a faltar, malgrat la vegi cada dia i pràcticament cada hora, i és que també la trobo lluny.
En canvi, alguna cosa dins meu s'està fent gran...estic arribant a conclusions que m'absorbeixen i em fan veure moltes coses. És com.....si m'hagués saturat de tot i de tothom i només volgués temps per a mi, per a llegir i aprendre pel meu compte, per volar lluny d'aquí i respirar nova gent i nous indrets. Estic crítica i escèptica amb tot, molts cops sento que el que em passa per dins, no ho podria entendre ningú. Com si hi hagués un mar amb unes onades força grosses dins meu. He canviat.....? No ho sé. I em fa por...perquè m'agradava com era abans. Sento que no sóc la mateixa amb els meus dos grups d'amics, com si estigués aïllada, i no és pas que em senti malament. Però tampoc bé.
Aquella energia i vitalitat i felicitat em pugen pel cos de tan en tan, quan abans era molt més constant. Em falten alicients, estímuls de l'exterior? Estar més en contacte amb la gent per rebre i poder donar més? Tenir una rutina? Aprendre coses noves cada dia? Estar més activa física i psicològicament?
Per què no escric tan sovint? Tinc temps de sobres, no ho entenc. I malgrat em passin reflexions i tingui pàgines i pàgines de llibretes escrites, no ho transcric. I se'm fa tot un embolic dins el cap.
Sento que estic vivint massa en línia recta.....i no m'agrada. Gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada