Repeteixo títol d'entrada, però els números romans ja indiquen que es tracta de la segona part. He estat llegint l'entrada del passat mes de setembre que portava aquest títol, i m'ha fet gràcia, perquè parlava bàsicament de pors. I totes les pors que tenia, s'han fet realitat. No m'ha agradat el que feia, ni l'ambient, no he sigut feliç (massa poques estones). Però he sigut capaç d'aixecar el cap i saltar. Saltar no un obstàcle, sinó uns quants. Tornar enrere, pensar, estar sola, sense fer res, pensar. I anar construint amb allò que realment vols fer. Amb pas ferm. El món continua i gira i es mou. I hem de girar i moure'ns amb ell, donant sentit a les nostres vides, és a dir, movent-nos en direcció a allò que ens omple. I només ho trobarem si mirem dins nostre. Canvis. Aquesta paraula em provoca una extrema curiositat i també una terrible por. M'atrauen però em paralitzen. Por a que el canvi porti conseqüències negatives, a estar pitjor que la situació anterior. Però és que m'he estancat. He sofert un desengany amorós. He estimat massa i m'he emportat una patacada. Parlo de la vida universitària. La tenia idealitzada, pensava que estudiaria una cosa genial, que hi hauria gent amb qui compartiria mil coses, que sortiria de festa i m'encantaria anar a la biblio a estudiar, fer treballs, compartir pis amb altra gent, enamorar-me d'algú......jo què sé! I tot s'ha ensorrat. I ara, com tot aquell que és víctima d'un desengany amorós, tinc por de tornar a triar carrera, i en general, vida universitària. Tinc por de tornar a estimar, per por a tornar a fracassar.
I tornem com uns mesos enrere, estancament. I no ho vull, vull aires nous, em mereixo endinsar-me a nous horitzons, vull temps per mi, per rebre. I de moment, no rebo res. Sí, vull ser una mica més egoísta. En tots els sentits. Ho necessito. I veig la primera oportunitat a partir de dimecres. Per això també és tan important per a mi aquest viatge.
Un dels pocs problemes que té ser optimista és que costa adonar-se quan les coses van malament, perquè penses que demà serà un altre dia i millorarà, i costa fer el canvi, i amagues el problema. I això s'ha acabat.
Vull tornar a començar. Com diu la cançó. Perquè mai no és massa tard :)
I aquest cop, sortirà millor, tot, perquè confiaré més en mi, estaré més segura de tot, he madurat en tots els sentits, i no m'afectarà tant el que abans era un turment.
Vull viure més enllà del que conec.
Vull estimar-me més. I que no m'importi tant si els altres m'estimen o no.
Segurament acabo de fer un escrit que no s'entén gaire, però tampoc és el meu objectiu. Jo ja m'entenc i sé per on vull caminar. C'est tout.
A dormir i a gaudir amb el fantàstic cap de setmana que m'espera. Repte fefes 5.0, sooom-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada