maktub

Suficient....en voldria més, però és suficient. I és que torno a comprovar que no sóc tota jo sense la vostra calidesa. Us necessito encara com el primer dia. I si fa massa que no coincidim, el meu jo ho nota. Només vosaltres aconseguiu que plori del riure i de tristesa en pocs minuts de diferència!

Dissabte més. I promise. Amb toootes.

I malgrat fem els nostres camins, sabem que sempre ens tenim, i ens tindrem, perquè els bons records que tenim, són massa forts i intensos. No crec que mai s'apaguin.

~ ~ ~

corre un somni el risc de perdre la il·lusió al moment d'assolir-lo? És a dir, si desitges tant una cosa, cada dia hi penses i t'esforces per aconseguir-ho, potser quan hi arribis, tot cau per un precipici, perquè potser no era allò el que volies, perquè si no ho coneixies, només ho havies imaginat dins el teu cap, i potser la realitat és ben diferent. Sigui com sigui, tot això només ho sabràs si ho intentes, no?

A l'acabar el llibre l'Alquimista, em ronden pel cap un munt de reflexions sobre els somnis, l'esforç, la senzillesa, la bondat....en fi, la vida de cadascú. Tinc el vici d'extreure totes les frases que em criden l'atenció de cada llibre que llegeixo, cada pel·lícula o documental que miro, cada discurs que escolto, i amb aquest no és menys. Tot i que es veu que no sóc única en això, i m'he trobat el llibre ja subratllat (era de la biblioteca) en els fragments més encantadors i reflexius. Aquestes són algunes de les frases:

És precisament la possibilitat d'arribar a realitzar un somni el que fa que la vida sigui interessant.

En un moment determinat de la nostra existència, perdem el control de la nostra vida, la qual passa a ser governada pel destí. Aquesta és la mentida més gran del món.

El noi no sabia què era la Llegenda Personal. És allò que sempre has desitjat fer. Totes les persones, al començament de la joventut, saben quina és la seva Llegenda Personal. En aquesta època de la vida tot és clar, tot és possible, i ningú no té por a desitjar ni a somiar tot el que li agradaria fer a la seva vida. Però, a mesura que passa el temps, una força misteriosa prova de demostrar que és impossible de realitzar la Llegenda Personal. Complir la Llegenda Personal és l'única obligació que tenen els homes. 

Tot és una sola cosa. I quan vols una sola cosa, tot l'Univers conspira perquè puguis realitzar el teu desig.

Quan tots els dies són iguals vol dir que les persones han deixat de comprendre les coses bones que apareixen en les seves vides sempre que el sol travessa el cel.

"Sóc com tothom: veig les coses del món de la manera tal i com m'agradaria que fossin i no com realment són."

Les decisions tot just són el començament d'una cosa. En realitat, quan una persona pren una decisió, se submergeix en un corrent molt fort, que la porta en un indret que no havia somiat ni remotament en el moment de decidir-s'hi.

Ningú no té por del que no coneix, perquè tothom és capaç de conquerir el que vol i necessita. Només ens fa por perdre allò que tenim, tant si són les nostres vides com les nostres hisendes.

No visc ni en el passat ni en el futur. Només tinc el present i és l'únic que m'interessa. Si ets capaç de viure sempre en el present, seràs un home feliç. La vida serà una gran festa, un gran festival, perquè només consisteix en el moment que estem vivint.

Sense l'Amor, els somnis de la raça humana no tindrien cap sentit.

Per què t'interessa tant el futur?  "Per saber-ho tot i preparar-me per les coses que vindran". Però si són coses bones, serà una sorpresa molt agradable, i si són dolentes, les patiràs molt aviat abans que et passin.

Els homes es pensen que el món és amenaçador, i és per això que el món es torna amenaçador.

Quan tenim els tresors més grans davant nostre no ens n'adonem. Saps per què? Perquè els homes no creuen en tresors.

Quan procurem ser millors que no som, tot el nostre voltant millora. És aquí on es manifesta la força de l'amor, perquè quan estimem, sempre volem ser millors del que som.

Mentre llegia el llibre, en moltes ocasions llegia sense enterar-me, no perquè em desagradés o m'avorrís, sinó al contrari, em feia somiar tant que m'anava volant pels meus pensaments a la recerca d'allò que sempre havia volgut fer, comprovant que era allò que des de petita havia volgut: viatjar, conèixer gent i indrets que em treguin la respiració, aturant-me allà on pogués aportar el meu gra de sorra per fer un món més just i humà, no tenint una mirada indiferent amb allò que em semblava injust. Estimar, moure'm, aprendre, conèixer, transmetre. El cap se m'anava molt lluny, a molts racons del món, a Sudamèrica, a Canadà, a Islàndia, a Mèxic, a pobles francesos, als camps de Vietnam i Cambodya, a les platges i boscos de Tailàndia, a les muntanyes del Tibet i el Nepal, a la colorida Índia, al càlid continent africà...Per què haig d'esperar 4 anys a endinsar-me en el que sempre he volgut fer? Sona utòpic, però aquests dies no paro de llegir novel·les de casos que han realitzat somnis semblants als meus. Algunes d'elles són ficticies, cert...però d'altres són biografies, són reals. Però ja ho dic.....és molt difícil imaginar algú fent allò que surt de lo normal, de lo establert. I ja pensem que fracassarà, pel simple fet que és diferent, i desconegut. Però....cadascú viu la seva vida, no? I només és una.