"A system of trade that is rigged in favour of rich countries still continues".
I es van celebrant reunions i conferències on els convidats són més de 100 països, però que en realitat només tenen veu menys de 10. Tots aquells noms tan llargs que tinguin la paraula "mundial" o bé "internacional", com l'Organització Mundial del Comer, en realitat gaire mundials no són. Uns pocs dies escalfant cadira, amb hotel i àpats tot inclòs, fent veure que es millora el món, o bé, en aquest cas, tot el que cerneix el comerç d'arreu del món, però que acaba sent una farsa, on no hi ha canvis, on els països poc desenvolupats queden totalment marginats. I se segueix amb l'statu quo. Però només perquè nosaltres ho permetem. Jo tampoc sóc perfecta, a casa es compra Coca Cola light (malgrat jo no en begui), productes Nestle, he anat al Mc Donalds i a l'Starbucks, etc. Però des de que sóc més conscient, moltes d'aquestes coses van quedant enrere i vaig convencent la meva família, però costa. Costa canviar els hàbits. De tant en tant comprem productes de comerç just, no es llança ni un gra d'arròs al contenidor, comprem el necessari, insisteixo en adquirir productes d'aquí, de mirar les etiquetes, etc. Potser no costa tant. Potser és que som massa còmodes! Què costa escollir el cafè que hi ha més a la dreta de l'estant del supermercat, aquell que no porta cap etiqueta coneguda però que és igual de bo, que és just, que saps que la gent que l'ha conreat ha tingut un benefici just? Perquè d'alternatives, n'hi ha.
Black Gold( http://blackgoldmovie.com/) és una pel·lícula documental interessantíssima, sinó essencial- que mostra la lluita d'un director d'una cooperativa de cafè d'Etiopia per aconseguir que els seus 74.000 treballadors cobrin un sou just pel cafè que conreen, un dels més bons del món. Aquest home és en Tadesse Meskela, fill d'una família molt humil però que va aconseguir estudiar a la universitat i fundar aquesta cooperativa. Viatja pel món intentant estendre el seu missatge:
"Our hope is one day the consumer will understand what he is drinking and will ask these people who are not having fair trade coffees to pay us a fair price. This is our hope". "The consumers can bring a changeif awareness is given to consumers to ask for more fair trade products".
Tots els treballadors amb prou feines tenen diners per pagar el seu dia a dia i el de les seves famílies, no hi ha escoles en tota la zona a causa de la manca de diners. Això sí, reben cada any les ajudes internacionals d'Amèrica i Europa. Sí, els donem el peix enlloc d'ensenyar-los a pescar, fent que sempre depenguin de nosaltres, i així sempre podrem continuar aprofitant-nos d'ells però tenint la consciència tranquil·la. Ells no volen aquestes ajudes, no volen bosses i bosses de menjar que només els duren dues setmanes. Volen que els paguin justament, pel seu treball, no volen cobrar un 3% del cost total del que venen, mentre el 90% se'l queden les botigues i els transportistes estrangers. És absurd! Els robem i després els donem caritat! Com el peix de Tailandia, i com tantes altres coses! I podríem dir....doncs que lluitin, com nosaltres vam fer per arribar a ser rics! Doncs ja ho fan, assisteixen a cada acte internacional, s'ajunten tots els països en desenvolupament, per fer pinya, i criden i porten escrites les reformes que volen, les solucions, però és clar, ningú els escolta, no interessen per a res. I els del G-8 estan a dalt reunits, en una sala, prenent un cafetó. Doncs sabeu? Un augment de l'1% en la participació del continent africà en el comerç internacional generaria 70 mil milions de dòlars cada any. 5 vegades més del que el continent rep en ajudes internacionals.
"Together with Starbucks, all the other major coffee companies which we approached -Sara Lee, Proctor & Gamble, Kraft and Nestle- declined invitations to be interviewed for Black Gold."
Mireu el vídeo i desperteu una mica, anda. Que tots tenim la culpa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada