Vale, vull créixer, però fins a on? Per què em fa la sensació que haig d'arribar a algun lloc, a assolir un objectiu? Però no sé ni quin és, i sembla que tingui pressa, i estic impacient, i vull fer-ho tot, i vull viure tot. Potser és que tinc un raconet buit. Potser és que vull canviar, pujar d'esglaó, fer un pas més. Sí....vull encetar una nova etapa, la veig, l'oloro, sento la brisa que entra per aquella porta no gaire llunyana, mig oberta. I m'està cridant. Vull entrar-hi, perquè sé que em farà sentir més viva. Aquest cop hi entraré segura de mi mateixa i del meu voltant, amb un somriure a la cara, disposada a saltar tots els obstàcles.
Com si les arrels i els llaços s'haguessin destensat, ara necessito volar, no pas gaire lluny, lo suficient per poder rebre al·licients que em facin sentir viva i em facin volar molt lluny, interiorment. Aquest és el gran viatge que hom ha de fer, però que no tothom s'atreveix a fer.
A vegades ens sembla que quan tenim ganes de sortir del nostre ambient, marxar, viatjar, canviar d'aires, és símbol de que volem fugir. Fugir d'on som. I per què? Potser perquè no ens omple tot el que voldríem. Ambició. Però de la bona, crec jo.
Avui ha sigut un tastet. Però m'ha encantat, m'he quedat amb ganes de més. He sentit que vull viure allà, amb elles, durant la setmana, i el cap de setmana si cal, no em faria res. I sortir per allà, i reincorporar-me al taller d'escriptura, on vaig deixar aquella gent que només escoltar-los em fan vibrar, que transmeten aquella senzillesa no només en les seves paraules. I fer cursos, i voltar cada cada tarda per la meva ciutat preferida, i anar a ballar...Ja ho tinc...és com si volgués acabar d'escriure un capítol que vaig deixar a mitges, tot i que el que estava escrit, estava amb llapis, i ara vull fer-ho amb bolígraf. En part, també, gràcies a les persones que vaig conèixer en aquest curt capitol inacabat, que em van ajudar més del que es pensen, que m'han marcat i que ho seguiran fent. Vull continuar escribint al seu cantó.
http://www.youtube.com/watch?v=TdN5GyTl8K0&ob=av2e
"El peor temor de cuando hay distancia de por medio es que no sabes si te van a extrañar o te van a olvidar".
"Una persona solo tiene derecho a mirar a otra hacia abajo cuando ha de ayudarla a levantarse".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada