"mientras viva seré un rey de la vida y no un esclavo!"

Mica en mica, tot el que havia deixat a Xile va tornant, em torno a omplir, vaig recuperant cada trosset d'amor, d'alegria, d'energia, d'il·lusió, que vaig donar. I les llàgrimes donen pas al sentiment de satisfacció, als record més bells de tots ells, al somriure per haver tingut l'oportunitat de viure una experiència d'aquest estil.

M'agrada ser una ànima lliure, independent, no dependre excessivament d'algú, confiar en mi mateixa, viure al màxim, el moment, compartint la felicitat amb la família, els amics, tot aquell que em trobi pel camí, donant el millor de mi, estimant-me i estimant els altres, rebent el millor d'aquests, i créixer pel meu compte. Arribar al cim de la muntanya, estendre els braços, respirar aire pur. Però saber que si el vent bufa massa fort o hi ha un riu massa cabalós enmig del camí, tindré algú darrera que em donarà una petita empenta i seguiré endavant. Torno a recuperar aquest sentiment, el trobava a faltar. La meva essència; la meva força. Les ganes de fer coses, d'aprendre, per mi mateixa, d'estimar, de riure. Tot això s'havia quedat a l'aeroport de Santiago. Però aquestes experiències tan trasbalsadores, crec que són les millors, les que ens fan créixer, les que ens fan adonar de lo meravellosa que és la vida, la que ens fan caminar amb pas més ferm, perquè afegim bons moments a la nostra motxilla, al nostre cor, ens el fan més gran. No tinguem por a donar-ho tot, a estimar, encara que ens buidem, perquè després ens tornarem a omplir, però encara amb més essència de la que teníem. I és fantàstic.

"Coged las rosas mientras podáis, veloz el tiempo vuela. La flor que hoy admiráis mañana estará muerta."

"sólo al soñar tenemos libertad, siempre fue así y siempre así será."

"El día de hoy no se volverá a repetir. Vive intensamente cada instante. Lo que no significa alocadamente, sino mimando cada situación, escuchando a cada compañero, intentando realizar cada sueño positivo, buscando el éxito del otro, examinándote de la asignatura fundamental: el Amor. Para que un día no lamentes haber malgastado egoístamente tu capacidad de amar y dar vida."

"No olviden que a pesar de todo lo que les digan, las palabras y las ideas pueden cambiar el mundo (...). Les contaré un secreto: no leemos y escribimos poesía porque es bonita. Leemos y escribimos poesía porque pertenecemos a la raza humana; y la raza humana está llena de pasión. La medicina, el derecho, el comercio, la ingeniería... son carreras nobles y necesarias para dignificar la vida humana. Pero la poesía, la belleza, el romanticismo, el amor son cosas que nos mantienen vivos".

-El club de los poetas muertos-

Estarà tot escrit? No ho sé, però a vegades sembla que tot el meu voltant es posi d'acord per ajudar-me a caminar pel camí correcte, com si anés trobant fletxes que m'indiquen el camí. O potser són els meus ulls, els que han canviat i són capaços de percebre petits detalls reveladors. Constants dosis de motivació per fer-me sentir segura del que vull fer. Endinsar-te una mica en aquest món i descobrir que és immens, hi ha tantes coses interessants, tanta diversitat, tant a escollir, i cada cop m'agrada més, i encara no he ni començat.

~ ~ ~ 

"Desde la Revolución Industrial, nuestra civilización protagoniza una carrera desbocada contra el tiempo. En aras de la eficacia y la competitividad, los procesos se aceleran en un intento frenético de abreviarlos. El ámbito del transporte es un ejemplo superlativo, con aviones más potentes, trenes más y más veloces, embarcaciones que se deslizan raudas sobre las aguas, y autopistas y otras vías rápidas que atraviesan los países en todas las direcciones.

La víctima de esta apuesta es el espacio, el territorio, que pierde su realidad: las grandes distancias se miden en horas de viaje, y las personas cambiamos de mundo sin más alteración que la asociada al uniforme del personal de los aeropuertos de origen y destino. Todo lo que media entre ambos -montañas, ríos, culturas con siglos de existencia...- se reduce en nuestra conciencia a un tentempié, un vídeo o una cabezada en la cabina del avión. Apenas nada. Y como tal, puede ser alterado o incluso destruido con toda impunidad."

Per parar-s'hi a pensar, perquè moltes vegades es deixem endur per aquests bucles de velocitat i competivitat i oblidem que el més important és el camí. I no apreciem ni assaborim les petites coses.

http://www.youtube.com/watch?v=wCnZBS76SwQ