Sou la millor família, la millor la millor la millor. Tan alegre, tan bona, tan natural, tan simple, tan unida, tan esportista, tan càlida.
Crec que una de les coses més difícils d'aquesta vida és mantenir l'essència. Ser fidel a un mateix. Perquè a cada passa que avancem, anem trobant molts camins, i molts d'ells no fan res més que distreure'ns i fer-nos dubtar de qui som, d'on venim, on volem anar, amb qui i com. Això és la nostra essència, i no la podem canviar, només es va enriquint, però és nostra, la construim nosaltres a partir del que rebem, Però som el que donem, així que primer hem d'estar segurs de totes les qüestions anteriors. Tenir ideals, i no perdre'ls per res ni per ningú. No deixar-se portar pel corrent, ser un mateix, no és tan difícil. Però hi ha tantes distraccions...tantes temptacions, tantes comoditats, que sovint oblidem el més important. Com diu Paolo Cohelo a l'Alquimista, la nostra llegenda personal, allò que sempre hem volgut fer. Doncs més o menys. No oblidar per què som únics, per què ens estima la nostra gent. I quan tot trontolli, mantenir l'equilibri, perquè serà la teva essència la que et farà sortir endavant. I la gent que estigui al teu voltant, serà perquè estimen la teva vertadera essència, i no una de dubtosa o inestable. I estigues ben segur que llavors romandran al teu cantó per molt, molt de temps, sempre i quan no canviis. I els que marxen, potser és que no mereixien apreciar la teva essència. O en tenen una altra de ben incompatible...
Potser lluny de tot és més fàcil reafirmar la teva essència, perquè al cap i a la fi, és l'únic que vertaderament posseïm: un mateix.
No sé si l'escrit es deu al llibre del Dalai Lama, o a tenir temps per pensar lluny de tot, o a les dues pel·lícules que he vist aquests dies i m'han fet reflexionar, o a tot plegat. Però sigui com sigui, noto que recupero el que havia perdut, que torno a orientar-me al bosc i trobar el camí que havia anat construint. Torno a tenir tot molt molt clar, des de com sóc, a què vull, ara i en el meu futur. I res em podrà aturar. Res em farà tornar a perdre l'equilibri.
Tinc ganes de cotninuar amb les classes de repàs, de conèixer els nous alumnes que han sorgit.
Tinc ganes d'anar al concert de Bruce Springsteen i gaudir-lo al cantó de persones molt especials.
Tinc ganes de tornar a estar present al moviment 15M.
Tinc ganes que arribi l'estiu i no parar de fer coses, des de la més simple festa major a una excursió o acampada a la muntanya.
Tinc ganes d'estiu, però també d'hivern. I anar a prendre una xocolata calenta, i passejar pels carrerons de la ciutat, i que se'm glacin les mans a l'anar en bici, i de posar-me una bufanda.
Tinc ganes de treballar al camp de treball i aprendre dels meus companys i fer-ho el més be possible.
Tinc ganes de fer les classes de repàs de l'estiu i estalviar molts molts diners.
Tinc ganes de fer un altre viatge abans comencin les classes.
Tinc ganes de començar la universitat, perquè sé que aquest cop tot sortirà bé.
Tinc ganes de viure a Barcelona, aquest cop diferent.
Tinc ganes de moure'm per la meva ciutat preferida tota sola i també amb el meu millor amic i també amb la meva cosina.
Tinc ganes d'aprendre, d'estudiar i fer treballs i no dormir pels exàmens.
Tinc ganes de conèixer gent, el que serà la meva nova rutina, i fer coses, moltes coses, noves.
Tinc ganes de prendre'm tot amb més calma, perquè hi ha temps per tot, i encara que no m'adoni, he fet molt, massa.
Tinc ganes de viure més experiències i enriquir-me.
Tinc ganes de seguir estalviant i poder viatjar. A indrets de la llista, i altre cop a Xile.
Tinc ganes de seguir al cantó dels meus amics i la meva família.
Tinc ganes de dormir abraçada amb algú.
Tinc ganes de veure pel·lícules i llegir molts llibres.
Tinc ganes de fer projectes, com crear una xarxa d'escoles per tot el continent Sudamericà i qui sap on més, i impartir classes perquè tothom gaudeixi d'una educació de qualitat i assequible. Crear, ajudar, aprendre, repartir, donar, rebre, cooperar, lluitar per les injustícies...!!! Perquè sóc jove i tinc temps de fer moltes coses, i cal fer moltes coses.
Tinc ganes de créixer, lentament però intensament. I no vull que se'm treguin les ganes de fer tot això, d'ara endavant. Aquesta és la meva essència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada