Sembla que fos ahir que arribava, plena de nervis, a l'aeroport....
~ ~ ~
Ahir per la televisió vaig veure com una mena de reportatge sobre les escoles ultrapijes de la ciutat. Un actor i una actriu es feien passar per una nana (mainadera/dona de fer feines) -és que aquí cada casa té la seva nana- i el seu home, i anaven a una d'aquestes escoles privades ultrapijes que parlen anglès per fer veure que volien matricular la seva filla. La secretària que els va atendre els va mirar amb cara de sorpresa i els va avisar que la matrícula costava X diners (una xifra amb molts zeros), els va dir que si la seva filla anava a aquell colegi, potser no se sentiria integrada, perquè totes les nenes que hi van viuen a la zona (la zona rica i benestant de la ciutat), etc. Vamos, els va llançar tot d'indirectes per tal que no matriculessin la seva filla allà i marxessin. Asquerós. Només per conservar la imatge de l'escola, com poden ser tan superficials? Només perquè anava vestida de nana! I si la pobre dona no tenia molts calers, però havia estat estalviant durant molts anys per portar la seva filla a aquella escola? Només pel simple motiu que és filla d'una nana i no viu a la zona rica, no la deixen matricular! I és així. Després van mostrar que, uns dies més tard, una altra parella d'actors es va fer passar per un matrimoni normal i corrent, benestant, i van fer el mateix procediment, fent veure que volien matricular la seva filla. I la mateixa dona els va fer passar a la primera, amb una cordial benvinguda, els va ensenyar l'escola, van parlar una llarga estona, sempre amb to amable, etc.
Així és l'educació aquí. Totes les escoles es paguen, des dels 10 euros mensuals als 1.000. O més, jo què sé. Però és que resulta que aquestes de 10, són pèssimes. El professorat a vegades no va a classe, i llavors ni hi ha classes, i coses d'aquest estil. Pèssim pèssim pèssim. No existeix una educació pública, i menys de qualitat. I em fa molta ràbia! Només pot tenir una "bona" educació aquell que té diners. Les escoles només volen tenir imatge, i d'allà surten nens i nenes individualistes i competitius i pijos i classistes! Ni boja poso al meu fill o filla en una escola d'aquestes! Surten monstres, estan aïllats totalment de la realitat, les mares només parlen de roba i marques i diners quan van a buscar els seus fills a la tarda. I no em baso en suposicions. És cert. Aaaaaaaaaaaaah què trist. Costa moltíssim trobar un punt entremig, una educació no gaire cara i de qualitat. A més, aquestes escoles tan "top" encaren els nens a les matemàtiques i les ciències i la història, mentre que l'art queda eclipsat. Bé, crec que totes les escoles i instituts. De tot això parlàvem ahir amb aquesta gent:
Dos dels meus cosins i tres amics de la família, de la infància. Vam passar la tarda allà, bé, fins la nit. Les mares són com germanes de lo amigues que són, i volien coneixer-me. Al principi tenia vergonya, gairebé no parlava, només reia...però la calidesa dels xilenos ràpidament va fer efecte en mi i em vaig sentir com a casa...va ser una gran tarda. Em va encantar! Eren gent realment càlida i intel·ligent i bona. Sí...d'aquelles persones que dius...són bona gent, valen molt la pena. Vam parlar de les injusticies d'aquest país, com l'educació, i tots pensàvem igual, també de l'excessiva tecnologia, etc. No podia parar de somriure. Per com havíem conectat. No sé si els tornaré a veure aquí a Xile, però a Barcelona segur, ja que els tres tenen unes immenses ganes de venir una temporada, i de casa, ja en tenen.
Tinc tants projectes en ment....al veure la situació de l'educació, encara tinc més ganes d'estudiar educació infantil i no sé...ficar-me en aquest món i intentar canviar coses de l'àmbit educacional en països sudamericans. Qui sap, crear com una mena d'ONG i recaptar fons per crear escoles públiques i de qualitat a ciutats com aquesta, etc. Però pas a pas.
Ara per ara, a aprofitar els tres últims dies complets que em queden aquí. Chao!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada