Avui toca nit de peli de terror, amb pizzes i gelat i cosins. Saps? De cadascun d'ells m'emporto moltes coses. Són tan diferents entre ells...però els he arribat a estimar tant. És com si els hagués conegut per primer cop, sí, ha sigut el primer cop que m'he relacionat, tenint consciència, amb ells, i he gaudit de tenir cosins. Potser la distància fa que tot sigui més màgic i especial, no ho sé. Però si estiguéssim més a prop, estic seguríssima que tindríem una bona relació.
La més esbojarrada, divertida i marchosa. Si no he engreixat més ha estat gràcies a tot l'exercici que han fet els meus pulmons mentre reia de totes les seves bromes. No pots estar més de 5 minuts al seu cantó sense riure, de lo natural que és. I a mi m'encanta la gent divertida! També és amb qui he passat algunes estones tocant la guitarra i, en general, tots els moments musicals! Ballant al menjador i a la terrassa balls brasilenyos, cantant, ballant salsa, fent coreografies, la que m'ha introduit a la música bachata...la que m'ha ampliat els gustos musicals! jajaja També ens uneix l'enorme plaer que sentim pel menjar. Tal i com ella diu "no había conocido a nadie que disfrutara tanto comiendo como yo!". Els nostres pie de limón, machas, mote con huesillo, xocolates, toooooooooooooot!!!! I com rèiem de nosaltres mateixes, de lo "chanchas" que som! En fi....tot de moments únics que són impossible de descriure amb paraules. Infinits moments del dia a dia.
Amb ella és amb la que menys he compartit, ja que viu sola en una altra casa, i és molt independent. De totes maneres, alguna que altra conversa hem tingut, i durant els viatges al sud i, sobretot al nord, hem rigut molt.
La més dolça, i potser amb la que m'assemblo més de caràcter. La que m'ha portat a tots els museus de la ciutat, hem parlat sobre política i amb la que més coincidim d'ideologia. També els gustos musicals són semblants, així que és amb la que he anat més de festa i concerts i hem parlat més íntimament de les nostres coses. L'he vist riure i plorar, i l'any que ve estaré vivint amb ella a Barcelona, mentre estudia un màster d'arquitectura. Sé que encara ens queden moltes moltes coses per viure.
I ell! El meu company d'esport incondicional! Crec que és amb el que més m'ha costat agafar-li confiança, potser per ser un noi, però des de fa unes setmanes que tot és genial. Amb ell he cremat una petita part de totes les calories que porto al cos, ja que hem jugat a futbol, a tenis, a bàsquet, hem anat en bici, a córrer...I és un crack! No només en l'àmbit esportiu, sinó com a persona, de lo senzill que és, tan bo, sense manies, tan divertit! Però el millor de tot han sigut les nits d'entre setmana, a la sala d'estar, mirant el reality i comentant la jugada, i després jo rient de les seves bromes i cantant la cançó de l'anunci de Santa Isabel. Diria que és amb el que més moments quotidians he viscut, i en part, aquests sempre són els millors, els que trobes més a faltar. Com trobaré a faltar aquestes nits...
Això tot just acaba de començar. Ens queda tota la vida per davant, per poder continuar aquests moments, amb tots. GRACIAS PRIMOS!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada