Quan fas anys molta gent et fa la típica preguta de..."i què? et sents diferent? com et sents amb X anys?", i malgrat que molts cops fem veure que no, sempre ens sentim una mica diferents, almenys en el nostre dia. Però jo no només ahir, sinó que des de dimarts, que m'hi sento. Com si tingués un mesurador de confiança dins meu, i aquest, des de dimarts, tornés a marcar el 100. 100%. Després de....molt? Sí, massa. És una confiança diferent, que abarca moltes coses, que em sento amb una pau interior brutal, neta, sense rencors, sense preocupacions, sense boires, sense dubtes. I si de cop el termòmetre baixa una mica, tinc la confiança necessària per tornar-lo a fer pujar. Els canvis, el viatge a Xile, la família, l'ajuda professional externa, els amics...m'ha fet arribar a dia d'avui, al present, després d'un any....convuls, en què tant he tocat fons, com també el cel. I tot això...ara em fa sentir immune a les adversitats, amb força, amb el cor i el cap centrats, amb objectius, però també oberta al que vingui.
Gràcies a tots. Per modelar-me i fer-me arribar fins aquí, on sóc, com sóc. Amb 19 anys que penso començar al 100%.
http://www.youtube.com/watch?v=Sv6dMFF_yts
Escriure en un paper totes aquelles coses que m'irriten/preocupen/molesten/entristeixen i llegir-les. Reflexionar-hi per uns moments i llençar-lo a la paperera. O cremar-lo.
Pasar una tarda dibuixant imatges amb guix a la vorera de casa teva i després observar com el temps i la pluja les esborra. Estirar-te amb un amic sobre la gespa i observar com passen el núvols. Fer un castell de sorra. Acceptar la veritat inevitable de que res dura i assaborir la pau que això comporta.
FELICITAT: una paraula, nou lletres i set mil milions de definicions, una per cada persona del planeta.
...
¿Qué es la resiliencia?
Proceso dinámico que nos ayuda a tomar actitudes positivas en contextos adversos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada