If you are reading this then this warning is for you. Every word you read of this useless fine print is another second off your life. Don't you have other things to do? Is your life so empty that you honestly can't think of a better way to spend these moments? Or are you so impressed with authority that you give respect and credence to all that claim it? Do you read everything you're supposed to read? Do you think every thing you're supposed to think? Buy what you're told to want? Get out of your apartment. Meet a member of the opposite sex. Stop the excessive shopping. Quit your job. Start a fight. Prove you're alive. If you don't claim your humanity you will become a statistic. You have been warned...

dimecres, 10 d’octubre del 2012

a poc a p o c

Avui la famosa dita de "Lo bo es fa esperar!" s'ha complert a la perfecció. Després de fer una hora tard a la reunió amb l'altra fundació per fer el voluntariat, perdre'm pels infinits i estrets carrerons del barri gòtic, equivocar-me de local, i fer-me esperar una bona estona, per fi coneixo l'entitat. Molta més organització, més amabilitat, l'espai molt més acollidor i molta atenció per part de les responsables. Fins i tot m'han fet com una mena de contracte de voluntària, preguntant-me les meves motivacions, experiència, etc., i m'han deixat fer una ullada a la feina que ja estaven fent altres voluntaris i voluntàries. Sí..allà m'hi veia. I estic impacient per començar ja.

Torno a perdre'm pels carrers, aquest cop de manera voluntària...i altre cop et trobes sorpreses a cada racó. Un mercat gòtic davant la catedral, on es venen tot de productes antics, llibres, pins, postals, vinils, artilugis de tota mena, joies....Remeno un calaix on hi ha llibres vells a 1€, i és clar, la temptació és enorme...i si a sobre són interessants...De fons se sent el so d'una guitarra i una veu aguda, dolça, d'un home. Gent asseguda a les escales de la catedral escoltant aquella melodia tan agradable, parelles, amics, noies soles, nois que esperen, i m'hi uneixo. Obrir els llibres que acaben d'anar a parar a les meves mans (a saber la història d'aquest dos! Daten de l'any 1973), escoltar aquell so acústic amb cançons d'en Serrat i en Sabina i observar la diversitat de gent que passa davant meu. Un dels passatemps més entretinguts que pots practicar en una ciutat. Un passatemps que pots trobar a gairebé cada racó. Un passatemps en què només cal observar, escoltar i sentir....ben fàcil, però que sembla que no sigui compatible amb el mode de vida d'avui en dia. Un elogi de la lentitut, de l'aquí e agora.

http://www.youtube.com/watch?v=sq187ARsRMM


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada